“Sé una cosa que mai no hauria imaginat, va dir en una d’aquelles hores, quan el cap d’ella descansava damunt del seu pit.
Mmm?
Que es pot viure tota la vida sense cap gust per la vida.
Això és el que sents? Es va alçar damunt d’un colze i se’l va mirar: de debò que no li trobes cap gust?
Una vegada, quan jo encara era, descansi en pau, si m’hagessis dit que això era el que m’esperava, tota una vida sencera així, allà mateix hauria acabat amb mi. Ara sé que no és terrible. Que és possible. Ho he provat.
Però què significa? Explica-m’ho, què val la vida sense cap gust per la vida?
Ell va rumiar: que res no et fa realment mal ni res t’alegra de veritat. Vivim perquè vivim, perquè per casualitat no morim.”
Grossman, David. Tota una vida. Edicions 62, 2010.
Deixa un comentari