Variacions

D’acord, d’acord. Oblideu el post anterior. Què voleu? Un també té dret a deprimir-se momentàniament, no? La llista de grisos tirant a negres de l’entrada anterior és una mala interpretació de la realitat. El cert és que estic content de tornar a veure els companys de feina i començo a treballar amb optimisme. I estic cansat de tanta activitat estiuenca, és clar, tanmateix, si pogués triar  preferiria uns quants dies més de vacances, és clar… però no és veritat que el món (que el meu món) sigui tan trist com sembla en aquest text. Prometo que ja ha passat la mala hora i que torno immediatament al meu estat d’optimisme habitual. Gràcies per la paciència.