Escriptura viva

Una vegada li va dir, ella no ho havia oblidat, que en primer lloc havia de comprendre des del cos cada personatge sobre el qual escrivia o inventava, a partir d’aquí començava, rebolcant-se en la seva carn, la seva saliva, la seva esperma, la seva llet, percebent la consistència dels seus músculs i tendons, sabent si tenia les cames llargues o curtes, quantes passes li calia fer per travessar una habitació, com corria darrere d’un autobus, fins a quin punt serrava les natges quan es mirava al mirall, en general, com caminava, com menjava, quin aspecte tenia exactament quan defecava o ballava, si qan es corria cridava o gemegava contingudament, discretament. Resumint, qualsevol cosa que escrivís per a ell havia de ser viva, perceptible, corpòria… Així!

Grossman, David. Tota una vida. Edicions 62, 2010 (traducció de Roser Lluch i Oms)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: