Variacions

Una vegada li va dir, ella no ho havia oblidat, que en primer lloc havia de comprendre des del cos cada personatge sobre el qual escrivia o inventava, a partir d’aquí començava, rebolcant-se en la seva carn, la seva saliva, la seva esperma, la seva llet, percebent la consistència dels seus músculs i tendons, sabent si tenia les cames llargues o curtes, quantes passes li calia fer per travessar una habitació, com corria darrere d’un autobus, fins a quin punt serrava les natges quan es mirava al mirall, en general, com caminava, com menjava, quin aspecte tenia exactament quan defecava o ballava, si qan es corria cridava o gemegava contingudament, discretament. Resumint, qualsevol cosa que escrivís per a ell havia de ser viva, perceptible, corpòria… Així!

Grossman, David. Tota una vida. Edicions 62, 2010 (traducció de Roser Lluch i Oms)