Capvespre

Tinc el sol rogent al davant, senyorejant un cel clar esquitxat de núvols lleugers que es van enfosquint a mesura que cau la tarda. Una mica més a la dreta, la siuleta del Montgrí. Corro per camins que teixeixen una xarxa en mig dels arrossars de Pals, a les Basses d’en Coll. Un verd intens cobreix el país, delimitat amb formes geomètriques gràcies als canals que li donen vida, a les fileres d’àlbers i salzes o als pollancres que puntuen cruïlles i marges i els canyissars del Daró. El silenci només es trenca pel trepig rítmic dels meus peus i per l’alenar esforçat que li fa contrapunt. Un ànec suca el cul a l’arrosar i un martinet aixeca el vol en sentir el meu pas; els camallargs, en canvi, m’observen impassibles, immòbils. El camí que segueixo em porta a fer dos girs gairebé consecutius de 45 graus, i de sobte veig damunt meu, damunt de la platja de Pals que s’intueix darrera d’una barrera vegetal i d’un turó que anuncia la costa rocallosa de Begur, la lluna plena. És ara que m’adono que el dia arriba a la fi. Ja fosqueja i els mosquits comencen a ensopegar amb el meu front. Alguna cosa fosca creua rabent davant meu, fa tres o quatre girs impossibles a l’aire i desapareix. Una altra. I una tercera. Són rat-penats. Enfilo la sortida de les Basses d’en Coll i ja sento soroll de vehicles que s’acosten. Estic suat i content.

(foto de www.juanjofuster.com)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: