“Aleshores va recordar com, quan era petit, havien transformat els seus petons de comiat en una llarga i complexa cerimònia -va ser amb ell o amb l’Adam?- una cerimònia que començava amb abraçades i amb uns petons forts i sorollosos que lentament es transformaven en més implícits i delicats, i s’acabaven amb un fregament mutu de parpelles a les galtes, al front, als llavis i al nas, fins que només quedava el lleugeríssim eco d’un contacte, un buf de carn tremolosa gairebé irreal.”
Grossman, David. Tota una vida. Edicions 62, 2010 (traducció de Roser Lluch i Oms).
Variacions 
Deixa un comentari