Ara que ja ha passat

He resistit la temptació de dir res sobre el Mundial de Futbol mentre es celebrava, una mica per portar la contrària al tema universal de conversa, una mica per insubmissió a aquest desig ximple i histèric d’immediatesa, que et condemna a ser un no-ningú si no ets el primer (o gairebé) a opinar a tort i a dret sobre qualsevol tema. Assumit que sóc, en termes generals, un no-ningú mediàtic i sense haver de donar satisfacció a un ego que, tot i que existeix, es mou dintre de límits raonables, puc ara opinar sobre el tema amb una certa perspectiva i, perquè no, amb una mica de sornegueria. Deixo anar, així doncs, una llisteta d’idees.

1. El mundial ha enviat els galàctics a la ruïna. Ni Cristiano Ronaldo, ni Rooney, ni (ai, las!) Messi, han estat els herois que tothom esperava. La seva brillantor individual ha quedat amagada darrera de la mediocritat general del seu entorn i, sobretot, dels seus entrenadors.

2. Sembla ser que organitzativament la cosa ha rutllat prou bé, malgrat totes les reticències que generava la capacitat sudafricana per gestionar un esdeveniment d’aquesta dimensió. Diuen que no ha estat brillant, però que ha sigut correcte i, sobretot, que ens han ensenyat uns estadis de futbol preciosos. Això sí, molts ja es pregunten quin ús o quina rendibilitat seran capaços de donar a aquestes joies arquitectòniques un cop es perdi el record del Mundial.

3. Les normes o criteris de la FIFA sobre els arbitratges han estat nefastos. Una permissivitat vergonyant amb el joc matusser, brusc i, en ocasions, gairebé violent, ha posat les coses molt difícils als escassos equips que han volgut jugar a futbol de forma creativa. La final fou un exemple perfecte del que dic, però n’hi ha hagut molts d’altres. En teoria pretenen que el joc no s’aturi gaire per afavorir l’espectacle i per això xiulen poques faltes, però el que fan, al cap i a la fi, és donar un avantatge trampós als equips que fan de la destrucció del joc la seva bandera.

4. Es consagren dos eixos amb quatre models contraposats. El Mundial ens ha mostrat equips de juguen bonic i equips que juguen lleig. D’una banda, els que volen construir i jugar obertament i de forma constant a l’atac, i d’una altra els que basen el seu joc en una organització de pedra picada, un eficàcia contundent a l’hora de destruir el joc del contrincant i que fien la major part de les seves opcions a jugades de contracop, després de robatoris de pilota. I el segon eix és el que contraposa el joc basat en el conjunt i el que pivota al voltant d’una o diverses estrelles megabones. Ha guanyat l’estètica i la solidaritat. Ha guanyat un equip que juga bonic i generós i que basa els seus valors en l’esforç conjunt i solidari. No ens hi acostumem, que això no passa gaire sovint; normalment és més fàcil guanyar quan poses totes les teves armes al servei de la destrucció del joc o bé quan disposes de megaestrelles.

5. Deia Jordi Grau, de El9, no fa gaire, que si la selecció espanyola guanyava el Mundial, el campió seria Espanya, i que si el perdia, seria culpa dels jugadors i model del Barça, que s’hi ha imposat. Alguna cosa d’això ha passat. Puyol, Iniesta, Xavi, Busquets, etc són ara magnífics als ulls de tothom, però més enllà de Catalunya pocs recorden que habitualment vesteixen una samarreta blaugrana. El cas és que, malgrat el que diguin, el mundial l’ha guanyat un estil i una filosofia de joc que té el bressol a Barcelona i, més en concret, a la Masia. Ha estat la validació i el triomf d’un model que l’hem parit aquí. I a callar!

6. Els jugadors del Barça són bons no només damunt del terreny de joc. A penes han fet declaracions després de la victòria, especialment Xavi i Puyol, que en el passat  van ser molt criticats perquè a Madrid els semblava que no suaven prou la samarreta espanyola. Estaven dolguts, i ara que són, inequívocament, els campions, contesten amb indiferència als cants de sirena de la premsa espanyolíssima. Però en alguna ocasió també han rebut crítiques contràries, especialment Xavi, en el sentit que havien celebrat amb excessiva eufòria les seves victòries amb la selecció espanyola. Per si algú té dubtes sobre el seu origen i fidelitats, des que va acabar la final i durant les celebracions, els dos han passejat arreu, com si fossin bessons, una senyera. A les crítiques, per tant, han contestat amb indiferència per a uns, i amb gestos evidents per als altres. Quan unes mateixes persones reben crítiques clarament oposades, normalment tendeixo a pensar allò de burros uns, burros els altres. Ni Espanya, ni Catalunya; futbol.

7. I acabo amb la, per molts, dramàtica coincidència en un mateix cap de setmana de la manifestació per la dignitat catalana i de la final del campionat. Els qui comparen un i altre esdeveniment i especialment els que lamenten que l’efervescència espanyola tingués l’oportunitat de tapar l’èxit de la manifestació són, ja em perdonaran, ben ximples. Allò que mou l’eufòria futbolística és un afany momentani, un esclat desbocat de bogeria, una foguerada. Avui estem contents i demà a una altra cosa. En canvi, que més d’un milió de persones surtin al carrer per una raó política, és mostra evident i inequívoca de l’existència d’un moviment sòlid (complexe i contradictori, també) que lluita per la dignitat sencera d’un país. El mal de panxa que produeix veure una puntual acumulació de banderes espanyoles no ens ha de fer creure que tenen més pes que els milers de voluntats que es van posar d’acord el dia 10 de juliol. I més endavant ja parlaré de la solidesa o no d’aquest teòric acord, i de la seva possible durada. Mentre, però, no hi ha color: el futbol és una anècdota i, com a molt, un farciment; el país i la seva gent són la substància i el nord.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: