Qüestió de mínims

Son les 19,50 del vespre i segueixo la mani des del web habilitat per Omnium. Sóc a la Cellera de Ter. Lamento no ser a Barcelona, però no puc fer-hi més. Imagino que som molts que ens sentim així; ens sentim representats pels que hi són. Els missatges que arriben des del twiter parlen d’orgull, d’emoció, d’alegria, de decisió, d’èxit, de país i, és clar, de nació.

La recàrrega emocional és evident. Però després de l’emoció haurien d’arribar fets. D’això n’haurem de parlar a partir de demà, però com que tinc la dissort de no ser avui al rovell de l’ou, tinc temps i esma de pensar en alguna cosa més. La manifestació denota unió de mínims, però la desunió en alguns màxims és també evident. Fins quan durarà l’unió d’avui i de quina manera superarem la desunió previsible? Els objectius contradictoris sumaran en algun punt de mínim comú denominador?

De moment cal convertir això d’avui en una demostració no de força sinó de capacitat d’actuar. Que ningú pensi que ens estarem quiets i que la iniquitat tindrà un camí planer. Haurem d’enfrontar-nos a les contradiccions i a plets innombrables, però el punt de partida ens ha de donar impuls suficient per no aturar-nos fins més enllà del mínim que necessitem. Del mínim que necessita cadascú de nosaltres i del mínim que siguem capaços d’acordar col·lectivament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: