En un país normal allò que hauria de tenir el protagonisme exclusiu en un esdeveniment d’aquesta mena és, és clar, la cultura. Els premis són per a la cultura. Són de la cultura. I punt. Com és, però, que hem de dir en veu alta que són, també, NACIONALS? És que no és un evidència? Sembla que, per a molts, no ho és. Així doncs, no podem deixar de dir-ho perquè ens ho neguen. No penséssin pas que claudiquem.
És cansat, això. Ja voldríem oblidar-nos d’aquest tema, ja. Però no podem. No som prou normals. Encara.
Variacions 
Deixa un comentari