Entre l’excel·lència i la vulgaritat

La prova més palesa de la decadència contemporània de Catalunya és que qualsevol es veu capaç d’especular amb el poder i traspassar-lo a un dels seus -no el més capaç,  sinó el més llest a la recerca i compra de voluntats-. Qualsevol saltataulells pot deixar caure llocs comuns, com si fos un oracle o un savi, convençut que el poder tot li consent. I mentre alguns barons demanen excel·lència als creadors, la cosa pública resta en mans d’homes vulgars.

Jòdar, Julià de. La pastoral catalana. Proa, 2010

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: