La prova més palesa de la decadència contemporània de Catalunya és que qualsevol es veu capaç d’especular amb el poder i traspassar-lo a un dels seus -no el més capaç, sinó el més llest a la recerca i compra de voluntats-. Qualsevol saltataulells pot deixar caure llocs comuns, com si fos un oracle o un savi, convençut que el poder tot li consent. I mentre alguns barons demanen excel·lència als creadors, la cosa pública resta en mans d’homes vulgars.
Jòdar, Julià de. La pastoral catalana. Proa, 2010
Variacions 
Deixa un comentari