La vigília del futur

“La veritat és que ben poca gent està assabentada de l’existència d’un petit cervell a cada un dels dits de la mà, en algun punt entre la falange, la falangina i la falangeta. Aquell altre òrgan que anomenem cervell, aquell amb què hem vingut al món, aquell que transportem dintre del crani i que ens transporta a nosaltres perquè el transportem a ell, no ha aconseguit produir mai sinó intencions vagues, genèriques, difuses, i sobretot poc variades respecte a tot allò que les mans i els dits han de fer.”
(…)
“El cervell va voler saber i va demanar, la mà va respondre i va fer”
(…)
“…el temps és un mestre de cerimònies que sempre acaba posant-nos al lloc que ens correspon, anem avançant, parant i reculant obeint les seves ordres, l’error que cometem és creure que ens en podem escapar.”
(…)
“S’explica que en l’antigor hi va haver un déu que va decidir modelar un home amb l’argila de la terra que abans havia creat, i a continuació, perquè tingués respiració i vida, va tirar-li l’alè al nas. Alguns esperits contumaços i negatius ensenyen a sotaveu, quan no gosen proclamar-ho amb escàndol, que, després d’quest acte creador suprem, aquell déu no es va tornar a dedicar mai més a l’art de la ceràmica, manera recargolada de denunciar-lo per haver deixat, senzillament, de treballar. (…)  És un fet històric que la feina de modelar, a partir d’aquell dia memorable, va deixar de ser un atribut exclusiu del creador i va passar a la incipient competència dels éssers creats, els quals, no cal dir-ho, no estan dotats de prou alè ventilant. (…) El foc fa molta cosa, això no hi ha qui ho negui, però no ho pot fer tot, té grans limitacions, i fins i tot algun defecte greu, com ara, per exemple, la insaciable bulímia que pateix  i que el porta a devorar i reduir a cendra tot el que troba. (…) …, després d’això no hi ha ningú que l’hagi tornat a veure, però ens va deixar el que potser era el millor de si mateix, l’alè, el vent, l’oratge, la brisa, el zèfir…”
(…)
“… diuen que cada persona és un món, i no és veritat, cada persona és un silenci, això sí, un silenci, cada una amb el seu silenci, cada una amb el  silenci que és.”
(…)
“… és molt possible que la insensatesa i la inconseqüència siguin un deure per al jovent, per als vells  són un dret absolutament respectable. ”
(…)
“… tots els dies passats han estat vigílies i tots els dies futurs l’esdevenidor. Tornar a ser vigília, ni que sigui una hora, és el desig impossible de cada ahir que ha passat i de cada avui que està passant. Cap dia ha aconseguit ser vigília durant tot el temps que somiava.”
(…)
“L’expressió lèxica humana no sap encara, i segurament no sabrà mai, conèixer, reconèixer i comunicar tot allò que és humanament experimentable i sensible.”

Saramago, José. La caverna. Edicions 62, 2001

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: