Mireu, mireu, què diuen!

Si n’estem d’entretinguts! Encara cuegen els efectes dels dos documentals de desafecció catalanista emesos per TV3, el rigorós i pulcre però distant i potser ingenu “Adéu, Espanya” i el políticament correcte, complexe i contradictori “El laberint”, i ja es prepara l’emissió, aquest vespre, d’un tercer episodi de no ficció sobiranista en el qual es repassa la trajectòria i idees de Jordi Pujol, en el seu vuitantè aniversari. Encara no l’hem vist, però ja ens avancen que el President explica amb claredat que la via catalanista per la que ha treballat durant tot el seu recorregut polític ha fracassat i que les opcions possibles ballen entre la desaparició de Catalunya com a poble i la independència. Ep! No s’hi posa pas per poc!

I en mig de tanta profunditat documental, prospera la tramitació de la iniciativa legislativa popular a favor d’un referèndum sobre la independència. El pas parlamentari ha estat possible gràcies a la postura favorable de CiU, però a Artur Mas li ha faltat temps per tranquil·litzar l’stablishment tot dient que encara no veu el poble català prou madur com per enfrontar-se a una pregunta sobre la independència. Una nova mostra magistral de l’eterna habilitat convergent per navegar entre dues aigües. Ara et dono corda per tal que no et desanimis, ara te la trec per tal que no t’esveris excessivament. Ja ho diu Sebastià Alzamora en el seu article d’avui a l’Avui, quan afirma que CiU continua ballant la sardana al voltant de la independència “a veure què passa”. Però Alzamora també s’hi abona en descriure les reaccions dels adversaris polítics dels convergents, de manera que la seva conclusió, poc polida però francament aclaridora, és adherir-se a la cèlebre frase del president de la primera República espanyola, Estanislau Figueres, quan va dir en mig d’un consell de ministres “senyors, els seré franc; estic fins als collons de tots nosaltres”.

Poca broma. Després de l’episodi convergent, recordo la precisa descripció que Joaquim Coll i Daniel Fernandez fan de la llarga i (perquè no dir-ho) eficaç tàctica convergent de l’ambigüitat, en el seu llibre de títol provocador A favor d’Espanya i del catalanisme. Suposo que sobra dir que no comparteixo la tesi bàsica del llibre, però cal reconèixer que la descripció històrica de les anades i vingudes convergents en els seus posicionaments catalanistes en relació amb això que en diem encaix de Catalunya a l’Estat és exacta i perfectament defensable.

I, és clar, Puigcercós tampoc no ha perdut el temps i ja ha dit que Mas tracta els catalans com si fòssim menors d’edat i es torna a erigir en defensor genuí de la independència, després de deixar-se estimar una miqueta (només una miqueta, eh?) pels convergents. Del PSC i del PP, amb la seva intenció de portar la iniciativa legislativa al Consell de Garanties Estatutàries ja ni en parlo, però és que la pila de declaracions polítiques que van i venen comença a ser massa grossa com per resultar manejable.

En fi. En aquest post, ja ho veieu, no hi ha tesi. Hi ha, només, una exposició admirada de la capacitat discursiva dels nostres polítics, d’una dimensió inabastable per als qui, ingènuament, ens obstinem a buscar brins de coherència en el debat públic del país. Ja ho he dit en alguna altra ocasió, però em sento francament incapacitat per fer una interpretació mínimament rigorosa del moment polític. Res del que jo puc preveure aplicant la meva (particular) lògica s’acaba esdevenint. És per això que, només, de tant en tant, enumero unes quantes intervencions glorioses dels nostres eminents líders d’opinió. Potser algú, amb lectura desapassionada, és capaç de trobar-hi sentit. Si tant privilegiada persona llegeix aquest bloc, li prego que tingui la generosa compassió de fer-ho públic i il·luminar-nos amb el seu saber.

One Comment

Add yours →

  1. El publireportatge a Pujol, va ser propaganda gratis et amore a CIU. No he entés mai aquesta devoció cap a aquest totem senil del conservadurisme burgés

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: