I quan els van veure a tots, a tots a dins de la sala, a l’altre costat de la taula, només van veure la història de la Unió, van veure aquells rostres, els anys perduts, les dècades perdudes per les delacions i per l’absurditat. Van pensar que la condemna els havia marcat, els havia estrafet i reduït, la condemna els havia fet viure el que vivia el país, això i res més, homes i dones separats o units per la força, obligats a no ser res més que banderetes, separades entre si, clavades en un mapa, no-res.
Serés, Francesc. Contes russos. Quaderns Crema, 2009
Deixa un comentari