La condemna

I quan els van veure a tots, a tots a dins de la sala, a l’altre costat de la taula, només van veure la història de la Unió, van veure aquells rostres, els anys perduts, les dècades perdudes per les delacions i per  l’absurditat. Van pensar que la condemna els havia marcat, els havia estrafet i reduït, la condemna els havia fet viure el que vivia el país, això i res més,  homes i dones separats o units per la força, obligats a no ser res més que banderetes, separades entre si, clavades en un mapa, no-res.

Serés, Francesc. Contes russos. Quaderns Crema, 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: