Riu, home, riu

Baixo les escales del metro a la parada de Drassanes, al final de la Rambla i una quinzena d’adolescents, disposats en fila a banda i banda de l’accés, m’aplaudeixen sorollosament i m’aclamen. Me’ls miro amb cara de no entendre res, però ells es mantenen immutables, seriosos. Quan arribo al final de l’escala esclaten a riure sobtadament i es dobleguen sobre els seus estòmacs, incapaços d’aturar l’accés d’hilaritat. Uns instants després aconsegueixen controlar-se i donen la benvinguda a un nou usuari del metro tot fent-li l’onada. Un grup de turistes s’han adonat de la facècia i s’acumulen al capdamunt de l’escala tot senyalant la colla, afegint-se al bon ambient. Un parell d’ells, calça curta i samarreta de tires, amb no menys de cinquanta anys, s’afegeixen al grup i fan també l’onada. Al cap de poca estona hi ha més espontanis afegits a l’invent que nois i noies de la colla original. Les rialles se senten des de l’altra banda de la Rambla i la nòmina de ciutadans aplaudits i aclamats s’incrementa sense aturador.

En fi. Qui no és feliç és perquè no vol. Hi ha dies que diries que el món s’acaba. Tens més feina de la que pots fer, la crisi econòmica t’amenaça el sou, esclaten un parell de guerres arreu del món, creixen les estadístiques de deliqüència, et doblegues el peu i et fas un esquinç, el compte corrent es queda en números vermells, se t’espatlla el cotxe, arribes tard a recollir els nens a l’escola… Però en darrer terme, quan sembla que el món sencer s’ha girat, t’adones que, al cap i a la fi, tot depèn única i exclusivament de tu mateix.

Tens ganes de riure? Doncs riu, home, riu.

One Comment

Add yours →

  1. En aquest país hi ha un ressentiment contra els funcionaris inexplicable. Tothom aplaudeix la decisió de rebaixar-los el sou. “Quina gran idea”, diuen. A mi, aquesta mena d’actituds, em recorden les ridícules pica-baralles entre veïns per tenir la gespa ben cuidada. Cordons! Si al capdavall estem tots en el mateix vaixell, em venen ganes de dir! Si avui l’afaiten a ell, demà et tocarà a tu! Però no… en aquest país mai no mirem gaire enllà, en comptes de repartir la riquesa, ens sentim satisfets d’igualar-nos en la misèria. Aquest és el consol dels mediocres.

    Per cert, m’ha agradat el teu bloc. Ets el primer que afegeixo al blogroll.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: