“Ja em diràs” -s’obstinava el caribú-
“què hi tinc jo a veure, o què en farà ta mare,
d’aquesta teva obsessió a propòsit
de la literatura. Si servís
almenys d’alguna cosa, si d’això
se’n seguís res que no fos vanitat,
vanitat i res més”. A dalt la lluna,
sense dir res, ho deia tot. “Perquè,
de la literatura, què n’hem tret?
Egolatries sense cap ni peus,
orgulls insatisfets, males xarades,
i, sobretot, versos barats que volen,
ineptes, amidar el desig”. I el mico,
un cop més, comprovava amb els dits
que tristament havia errat els comptes.
Alzamora, Sebastià. La part visible. Proa, 2009
Deixa un comentari