Malenconia

La malenconia no està causada per cap circumstància exterior, sinó que és innata, constitucional. Es pot definir com una tristesa vaga, profunda, assossegada i permanent. Aristòtil havia escrit: “Els malencònics són naturaleses serioses i dotades per a la creació espiritual”. Per anomenar aquest tedi de viure, aquest dolor d’existir associat al temperament de l’artista, els romàntics van crear el terme spleen.

Qualsevol pot estar trist, però no tots els esperits poden sentir la malenconia, aquella maledicció afalagadora, aquella energia que es pot transformar en bellesa (…).

La malenconia era recordar moments bells que ja no tornarien, però també pensar en el que no havia estat, en el que no havia pogut ser. Absorbits per aquest balanç circular del no-res passen els dies els malencònics (…).

La malenconia era negra, i tot ho encomanava d’aquest color, d’aquesta implosió de colors. Victor Hugo havia escrit que la malenconia consistia en la joia d’estar trist. Era malencònica Virginia Woolf, la dona que mai va aconseguir oblidar-se d’ella mateixa. Era malencònic Edgar Allan Poe (…).

“Cada suïcidi és un poema sublim de malenconia”, havia escrit Balzac.

Pagès Jordà, Vicenç. Els jugadors de whist. Empúries, 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: