Tenacitat i perseverança

No hi ha mostra més evident de la pròpia incapacitat que l’ús excessiu de tecnicismes, fins al punt de convertir el llenguatge en una barrera per a la comunicació, hermètica i impermeable per als profans. Ningú no se sorprendrà si dic que els juristes són, probablement, el col·lectiu professional que amb major freqüència i intensitat cau en aquest defecte, interposant entre el seu saber i el comú dels ciutadans una barrera tècnica que la major part de vegades  no té cap justificació. Massa sovint un llenguatge opac, carregat d’expressions el significat de les quals és només evident per als molt entesos, és una simple estratègia per marejar la perdiu, és a dir, per ocultar la incapacitat d’emetre un judici interessant sobre qualsevol qüestió, la pura impossibilitat de dir res realment interessant o novedós sobre un tema concret. En la majoria de casos, la saviesa d’expressa en la pura simplicitat, en la capacitat de mostrar amb un llenguatge senzill l’essència de qualsevol cosa.

I això és el que ahir dilluns vaig pensar en  llegir a La Vanguardia l’article que Carles Viver i Pi-Sunyer va dedicar a la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Viver fou magistrat del Tribunal  Constitucional durant nou anys i va arribar a ser-ne vicepresident. Ara mateix és el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, organisme que va dictaminar, en els processos previs a la seva aprovació, la completa constitucionalitat de l’Estatut. En l’article d’ahir, Una deriva peligrosa del Tribunal Constitucional, Viver defuig tecnicismes de jurista i defensa la seva argumentació per pur sentit comú i raonament lògic. És clar i precís.

I en la seva precisió ens ve a dir que la futura sentència, que tothom augura nefasta per a l’Estatut, amb independència del moment en què s’acabi produïnt, serà molt important no només pel seu contingut estricte, sinó per la fonamentació jurídica en que es basi. Ens diu que la involució està servida, i enumera, un per un, els grans temes en els quals tot fa pensar que es produirà una marxa enrera que qüestionarà la doctrina que el propi Constitucional ha fet bona fins al moment i algun dels principis bàsics que semblava que la constitució del 78 deixava ben assentats.

No pretenc pas explicar-vos els seus arguments perquè no en sé prou i perquè acabo de dir que ell s’explica de manera precisa, senzilla i clara, de manera que el que convé és que llegiu l’article. Destaco només,  per animar la lectura, que un jurista que fou membre del Tribunal Constitucional afirma que si es confirma la  direcció que tot sembla indicar que prendrà la futura sentència, els que pensem que l’actual nivell d’autogovern no és suficient ni satisfactori per a Catalunya haurem d’optar entre dues possibilitats: reformar la Constitució per canviar els preceptes que limiten les  nostres aspiracions, o “fer el camí pel nostre compte”. No ha dit independència, però se li ha entès tot.

Diu que qualsevol de les dues opcions és un repte formidable, però també assegura que la tenacitat i la perseverança han estat durant els darrers segles un dels nostres signes d’identitat. I està segur que en el futur continuarà sent així. Jo també ho crec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: