Teoria del solar

El descampat i el solar són etapes successives del procés d’urbanització. Un camp que es deixa de conrear es converteix en un erm. No és fins que el nucli urbà s’expandeix que l’erm es torna descampat. Quan l’empresa constructora s’hi acosta, el descampat es transforma en solar, l’última etapa abans de la conquesta definitiva. Un dia hi apareix un munt de sorra, o una formigonera, o una pila de rajols. Després algú hi aparca un cotxe o un sofà vell. De mica en mica s’emplena de matalassos, jerseis matxucats, paperines de plàstic, rodes de cotxe, galledes ratades, alfombres, bidons, barres de metall o de fusta, runa, revistes, bosses d’escombraries, preservatius, recipients amb menjar per a gats… I heus aquí el solar, aquest terreny híbrid situat a mig camí entre la naturalesa i la civilització. Com que concentra materials de tots dos àmbits, com que és canviant i inexplorat, com que actua com una contínua font de sorpreses, resulta ideal com a terreny de joc. Situat fora del circuit de pares i familiars, el solar permet activitats més o menys paleolítiques que ajuden els infants a créixer i a integrar-se en un entorn hostil i tanmateix mal·leable. Un nen apilona raj0les, l’altre utilitza un racó com a urinari d’emergència, aquells hi juguen a mistri, uns altres hi ensumen sentors agres, i aquells d’allà hi construeixen una cabana que no és un prodigi arquitectònic, però que és seva.

Pagès Jordà, Vicenç. Els jugadors de whist. Empúries, 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: