Joves associats

Avui he impartit una sessió del curs Les polítiques de joventut avui, organitzat per l’Associació Catalana de professionals de les polítiques de joventut, adreçat específicament a dirigents i professionals d’entitats associatives. Malgrat la distància creixent de la meva dedicació professional amb la primera línia de les polítiques de joventut, em resisteixo a allunyar-me’n del tot, ja sigui per fidelitat a una tasca que vaig fer durant molts anys i en la que crec fortament, ja sigui per la constatació quotidiana que continua sent un camp de la política faltat de suport, ja sigui pel convenciment que cal mantenir-se fidel a l’àmbit en el qual, per a bé o per a mal, vaig iniciar-me en les habilitats i aptituds per a la gestió pública.

El cas és, però, que mai com avui havia tingut com a oients un grup d’alumnes que provenen del món associatiu. I ha estat interessant posar a prova alguna de les idees que explico habitualment davant d’altres auditoris. Els qui ja estan habituats a escoltar les meves anàlisis sobre les polítiques de joventut saben que repeteixo amb certa insistència un seguit de plantejaments que per a mi són essencials. Defensar algun d’aquests plantejaments davant de gestors associatius ha sigut interessant perquè es refereixen a aspectes que tenen molt a veure amb el sentit de la seva feina quotidiana.

Quan he dit, tal com faig sovint, que les polítiques de joventut en cap cas no les han de fer els joves, sinó els professionals, i que per promoure la participació no sempre és una bona idea impulsar les entitats juvenils a gestionar serveis per als joves, m’ho han discutit. Algun dels alumnes ha estat certament combatiu i ha contradit això que per a mi són sentències gairebé inapel·lables. La veritat és que m’hi he hagut de posar a fons per defensar els meus plantejaments, i la discussió ha estat intensa.

Però m’he sentit recomfortat. No sempre és fàcil acceptar que et contradiguin obertament quan fas una classe, però pitjor és despertar indiferència i assentiment desganat. A la fi em sembla que he pogut explicar bé quin era el sentit de les meves afirmacions, i quan els alumnes han entès què volia dir encara han pogut enriquir els arguments amb les seves aportacions.

Si la combativitat i esperit d’algun dels oients d’avui són norma en les associacions juvenils del país, no anem pas malament del tot. I espero que em continuïn cridant per fer aquesta mena de sessions, que posen a prova els propis convenciments i estimulen el debat.

3 Comments

Add yours →

  1. Pep, no dubtis que seràs “cridat a files” per a més i noves aventures de l’AcPpJ !!!

    Carles

    M'agrada

  2. Socorro!

    M'agrada

  3. Ja et trucaré prou.
    Era la primera vegada que estava en una sessió teva i em va agradar la veritat. A la propera te’n tindré unes quantes de preparades.
    2010/2011: prepara’t per un tour…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: