Variacions

Ho ha dit aquesta nit Milagros Pérez Oliva, una periodista poc sospitosa de simpaties nacionalistes i encara menys sobiranistes: hem entrat en un procés d’involució. Parlaven de la “no setència” del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, i ella assegurava que el problema més greu no és que es qüestioni l’actual Estatut, sinó que s’estaven posant en dubte preceptes beneïts en l’Estatut de 1979. La setència més amable de les possibles s’anuncia amb retallades, no ja al terme nació, sinó al concepte mateix de nacionalitat, aquest eufemisme vergonyant mercès al qual ha sobreviscut la nostra ànima col·lectiva durant trenta anys. I l’intent de sentència, de moment fracassat per ser excessivament tou amb l’Estatut, contradeia sentències anteriors del mateix Constitucional que avalaven la immersió lingüística i els drets lingüístics dels catalans.  No es veu a l’Estat,  fora de Catalunya, força ni convicció suficient i capaç de defensar una visió oberta, interpretativament parlant, de la Constitució. No hi ha escletxes. No hi cabem.

De fet, una estona després, en el mateix debat, Joan Tapia deia que li semblava perfectament lògic que davant d’aquesta situació l’independentisme creixi a Catalunya.

Ni Pérez Oliva ni Tapia són els primers a dir aquesta mena de coses. És evident que n’hi ha que ho venim dient des  de fa temps. Però és significatiu que fins i tot ells ho diguin en veu alta.

Per cert, ho deien en aquest programa demencial, infaust per al diàleg, que s’anomena 59 segons.