Drets i caminant

La setmana passada va tenir lloc la sisena assembla anual de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, la qual cosa vol dir que ja s’han completat cinc anys de vida d’aquesta entitat. Els qui ara fa pràcticament set anys ens vam embarcar en aquesta incerta empresa estem ara contents. Els membres de la primera junta de l’entitat, que jo mateix vaig presidir, vam suar tinta per posar-la en peu i a cada passa que fèiem ens preguntàvem si el projecte acabaria tenint prou emprenta com per consolidar-se. Aquesta pregunta té avui una resposta òbvia: sí. Tot i que inicialment ens va costar un mica i vam haver de fer mans i mànigues per promoure (provocar podríem dir, gairebé) el relleu, ara estem tranquils veient que l’actual presidenta, Marta Bravo, lidera un projecte sòlid, acompanyada per una junta directiva competent (a la foto).

Quan parles amb ells es queixen de la feinada, del ritme de treball, invariablement més lent del que voldrien, de la dificultat de fer participar els socis, dels entrebancs múltiples de la gestió quotidiana… Però el cert és que, per molt que ressaltar les dificultats i les incerteses és propi de gent prudent, cal dir que fan bona feina. L’entitat creix en el nombre de socis, prepara el segon títol de la seva col·lecció de llibres tècnics, ha reprès contactes amb el Parlament per tenir veu a la Comissió de Polítiques de Joventut, compta amb un grup de reflexió sobre la formació dels professionals de joventut i col·labora amb la Secretaria de Joventut per desenvolupar una proposta formativa pròpia. Es podrien fer més coses i més ràpidament, però més ben fetes no. Mereixen tot el suport dels associats i, si m’ho permeten, l’agraïment dels que els vam precedir en el càrrec, perquè a través d’ells ens apropiem una miqueta del seu èxit.

I ja cal que la feina que facin sigui bona i efectiva, perquè la situació de les polítiques de joventut continua sent incerta. L’omnipresent crisi econòmica deixa les polítiques de joventut una mica més desprotegides del que ja ho estan habitualment, víctima propiciatòria de les retallades pressupostàries. D’altra banda, la ja mítica llei catalana de polítiques de joventut, tot i que redactada i iniciat el tràmit parlamentari, ho té magre per concretar-se durant la present legislatura, i probablement ens farà esperar encara una mica més. Al mateix temps, però, la Secretaria de Joventut de la Generalitat està ultimant el seu Pla Nacional de Joventut, que preveurà i planificarà les actuacions en aquest àmbit per al període 2010-2020. El reconeixement professional, malgrat la feina de l’associació, continua sent un repte pendent, i la creació d’un marc formatiu adequat, tot i que va fent via, camina a un ritme desesperadament lent.

En fi. Que hi ha bones notícies perquè estem drets i caminem. I que som optimistes perquè volem i ens dona la gana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: