El tercer sector es reivindica

Àngels Guiteras va publicar diumenge passat aquest article a l’edició gironina d’El Punt, en el qual fa una esmena a la totalitat del meu article sobre la societat civil que vaig reproduir en aquest post i que s’havia publicat el 2 de març a totes les edicions d’El Punt. Començo per dir que em sento afalagat per tanta atenció, ja que l’article de Guiteras és exclusivament una refutació de totes les meves afirmacions. Sincerament, m’aclapara tanta dedicació. D’entrada, per tant, li agraeixo l’atenció i la consideració; per a algú que de tant en tant emet opinió no hi ha res millor que rebre respostes crítiques.

Dit això, però, trobo pertinent fer uns quants aclariments. L’obligada relectura del meu article per atendre les crítiques que ha rebut em fa pensar que a algú li podria semblar que tinc mania persecutòria per la societat civil o que el món de l’associacionisme em provoca algun tipus d’alèrgia. Res més allunyat de la realitat. Des que em recordo amb capacitat i ganes de participar per decisió pròpia en alguna activitat pública he estat vinculat a tota mena d’entitats i organitzacions d’això que anomenem societat civil. Ara mateix sóc membre de mitja dotzena d’entitats, però en els darrers vint anys he estat vinculat a no menys d’una trentena d’organitzacions. D’algunes n’he estat membre fundador, d’almenys tres n’he estat president, aproximadament de la meitat n’he estat soci actiu i treballador, d’una d’elles, probablement la més rellevat de les que en sóc membre, n’he estat gerent, i de la resta en pago o n’he pagat religiosament quotes d’associat i he donat suport invariable a les juntes directives que les han regit, sempre que no hagin comès alguna irregularitat denunciable. Però no només això. Més de la meitat de la meva vida professional ha estat dedicada o en intensa relació amb el món associatiu i, en termes generals, a la societat civil, ja sigui perquè hi he col·laborat, ja sigui perquè he treballat en plans de promoció i estímul de la participació, ja sigui perquè m’han encarregat la dinamització de federacions o consells d’entitats, ja sigui perquè he fet apostes (en algun cas arriscades) per donar suport a campanyes reinvidicatives o amb algun grau d’enfrontament o crítica a l’administració, ja sigui perquè he dirigit estudis sobre participació i/o associacionisme. No vull pas presumir de currículum. Només vull deixar clar que les meves opinions són possiblement equivocades, però en cap cas neixen ni del desconeixement ni de la distància. Més aviat el contrari. Justament perquè ho considero vital per a la salut (democràtica, també, com diu Guiteras en el seu article) de qualsevol entorn social modern i amb voluntat de progrés, em plau criticar les dificultats, problemes i errors (segons la meva opinió, evidentment) en que cau la societat civil o, amb major concreció, el món associatiu.

Buf. Després del paràgraf anterior m’he quedat descansat. Ara ve la segona part.

En el meu article jo parlava de la societat civil en termes generals, i al·ludia a cinc constatacions que per a mi són força evidents. En cap cas em carregava el moviment assocatiu ni la societat civil en la seva totalitat; simplement deixava constància d’una llista remarcable de problemes que segons el meu punt de vista limiten la capacitat real d’influència i actuació de la societat civil i que, en algun cas, fins i tot poden arribar a distorsionar alguna funció que per a mi hauria de ser essencial. En el seu article, Guiteras fa una defensa apassionada de les entitats de l’anomenat Tercer Sector Social, n’enumera les virtuts, la capacitat d’actuació, la salut actual i la seva projecció. Fantàstic. Hi estic d’acord. Si en tingués l’oportunitat, el firmaria jo, també, el seu article. Res a dir-hi. De fet, lamento que l’hagi escrit només per contestar el meu article. Els continguts que posa negre sobre blanc Guiteras tenen prou relleu, qualitat i interès com per ser formulats en positiu, i no com a resposta o refutació a un altre article que, crec jo, no els nega ni els posa en qüestió. Si treieu el meu nom de l’article de Guiteras i les referències al meu article, resulta un text molt millor, el qual, torno a dir-ho, jo no tindria cap problema a subscriure en la seva totalitat.

I doncs? On és el malentès? El Tercer Sector Social és una part de la societat civil. Amb uns objectius i finalitats molt definits i clars, però que no són, en cap cas, la totalitat de la societat civil. És possible que per nombre d’associats, per xifres econòmiques que mobilitza i per relleu d’alguna de les seves actuacions, el Tercer Sector Social sigui un dels més rellevants de la societat civil. I segons Guiteras té una magnífica salut (com que és evident que ella el coneix molt millor que jo, no ho contradiré pas). Però quan jo vull posar sobre la taula el que per a mi són problemes de la societat civil intento fer-ne una anàlisi global, sense focalitzar en un o altre àmbit o sector, i les meves afirmacions permeten, sense cap dificultat, acceptar que algun sector determinat de la societat civil es troba en un magnífic estat de salut. Per això em sorprèn que per refutar les meves opinions s’usi com a argument que el Tercer Sector Social va de primera.

De fet, alguna de les afirmacions de Guiteras venen a reforçar les meves opinions. Per exemple, aquella en la que jo defenso que parlem de societat civil majoritàriament quan aquesta es planteja solucionar problemes, atendre necessitats que el Govern del país no atén suficientment, no es capaç de resoldre o, potser, ni tan sols veu. Això és, en bona mesura, el que fa el Tercer Sector Social: es tracta d’organitzacions que atenen necessitats socials. És paradoxal que en l’estat del benestar social, aquell en el que els governants teòricament garanteixen atenció social, nivells mínims de qualitat de vida i mesures per a la promoció dels ciutadans tot administrant els recursos que ells mateixos els cedeixen, hi hagi camps en els que només l’actuació de la societat civil permeti atendre determinats sectors socials. És una contradicció? En bona mesura, jo crec que sí.

Si parlem en termes de Tercer Sector Social, podem dir que hi ha èxit perquè les organitzacions que el formen demostren que tenen una extraordinària capacitat d’atendre aquestes necessitats. Però si parlem en termes de país, necessàriament ens haurem de preguntar si la societat civil no està exercint tasques de suplència a causa de la incapacitat de l’Estat per cobrir necessitats bàsiques. El Tercer Sector Social és magnífic, però…  la societat civil, en el seu conjunt, no hauria de reivindicar que l’Estat tingués una major capacitat d’atendre amb els seus recursos (que són els de tots) certes necessitats bàsiques que ara mateix només cobreixen organitzacions associatives? En el meu article jo no deia que la societat civil treballi en negatiu, sinó que de la seva feina (de la seva bona feina) se’n pot desprendre una imatge negativa del país, en el seu conjunt. Una imatge de la que, evidentment, no n’és responsable la societat civil, però que contribueix a posar en evidència. En resum: el Tercer Sector Social treballa bé i té una gran transcendència social. Però des d’algun punt de vista, possiblement això mateix sigui un símptoma preocupant, no per a la societa civil, sinó per al país en el seu conjunt. O, si ho volem dir d’una manera diferent: que el Tercer Sector Social tingui bona salut no és un problema per la societat civil ni per al país; en canvi sí que és un problema que de la seva bona salut en depenguin en exclusiva determinats serveis o sistemes d’atenció social.

Seguim. Guiteras també refuta l’afirmació que les entitats de referència siguin antigues i ho defensa dient que la majoria de les del tercer sector social tenen menys de 15 anys. Altre cop confonem la part pel tot. Dedico les meves lloances a totes aquestes entitats i a la seva tasca, però em refermo en assegurar que aquelles entitats que qualsevol ciutadà del país té al cap sense pensar-hi gaire i que identifiquen amb algun sentiment de pertinença i proximitat són de llarg recorregut. Segur que els ciutadans que coneixen alguna de les importants entitats del tercer sector perquè hi col·laboren, en formen part o en reben servei, consideren que són de referència per a ells, però jo parlo d’una idea més global de societat civil, no pas sectorial. Altre cop el dinamisme evident i provat del tercer sector social s’usa com a argument per contradir una idea que jo defenso en un marc més global. El que diu Guiteras és cert, però no nega el que jo afirmo. La manera de treballar, els sistemes organitzatius, els objectius de fons, el paper que han de tenir com a actors de pes i influència pública i el posicionament al costat, al davant o darrera de l’administració, estan en qüestió. I segurament per a algú no és així, i segurament hi ha determinades entitats, o determinat tipus d’entitats que no tenen o no es plantegen aquests dubtes, i jo ho celebro. Però no se’m pot negar que en termes generals el paper de la societat civil està en un moment de transformacions, de dubtes, de ressituacions i de replantejaments. I torno a dir, un cop més, que l’èxit d’una part no contradiu el dubte de la majoria o de la generalitat dels casos.

Una més. Conec molt a fons els nous fenòmens associatius impulsats pels joves o en el marc de dinàmiques juvenils, i afirmo un cop més que en la majoria de casos les raons, els objectius i les estratègies que apliquen són cada cop més d’abast temporal limitat. Aquest fenòmen ens explica molt de les realitats juvenils i ens dona moltes pistes sobre els canvis sociològics del nostre entorn general, però en tot cas no deixa de ser un fet que cada cop es focalitzen amb major precisió les voluntats i els objectius dels qui es mobilitzen per algun tipus d’interès. Tendim cap a això. I, diguem-ho per enèsima vegada, aquest fenòmen creixent conviu amb organitzacions associatives de llarga trajectòria, d’estructures sòlides i amb voluntat de permanència. Però per molt potents i positiu que sigui el seu recorregut (les estadístiques ens ho diuen), agrupen un percentatge baix de la població. I allò que emergeix amb potència són les organitzacions no formals, amb objectius puntuals i sense voluntat de llarga durada. I que ningú no es confongui: això no és necessàriament dolent. És, simplement, un nou model. Una manera diferent d’entendre la relació personal amb allò comú o públic. Els sociòlegs ho hauran d’estudiar, és clar; i els que ens dediquem a promoure polítiques al voltant de la participació ciutadana i l’impuls associatiu haurem de decidir de quina manera hi intervenim o hi interactuem. Jo no en tinc la resposta; de moment em limito a constatar el que per a mi és una realitat. Només ho constato, senyora Guiteras. No ho critico, tal com vostè diu, només ho constato.

L’associacionisme és, ningú no ho dubta, un espai d’aprenentatge democràtic. És una de les seves virtuts essencials, a la qual mai no hauríem de renunciar. Quan jo dic que cada cop veig més entitats que gestionen malament la discrepància i que els diferents parers no s’assumeixen sinó que s’acaben convertint en motiu d’escissió o separació de camins, el que estic dient és que estem gestionant malament la pràctica democràtica. Democràcia no és consens, democràcia no és posar-nos tots d’acord. Democràcia és respectar i gestionar de forma raonada i raonable la diferència i la discrepància. Per ser bons demòcrates no cal que ens posem tots d’acord; cal que ens acceptem els uns als altres tal com som i pensem, i que sapiguem conviure en la discrepància, fent-nos forts en allò que ens uneix i tolerant i assumint diferències per evitar que ens desuneixen. En aquest cas, sí que faig una crítica. Em sembla que cada cop gestionem pitjor la diferència, també en el món associatiu. I per rebatre aquesta opinió, la senyora Guiteras em diu que en el Tercer Sector Social més de 3.000 entitats estan agrupades en moltes federacions i en una taula comuna. Altre cop aplaudeixo aquesta situació. Però altre cop afirmo que aquesta bona situació no desfà ni aigualeix la meva crítica. I altre cop recordo que la meva crítica afecta més al país en el seu conjunt que no pas a la societat civil en concret, i que, en qualsevol cas, la societat civil es converteix en símptoma o termòmetre de la majoria de problemes que afecten el país.

La darrera constatació del meu article feia referència a la tendència dels partits polítics a satel·litzar organitzacions de la societat civil i, en qualsevol cas, a l’acceptació de moltes entitats d’aquesta situació o fins i tot a l’assumpció d’aquesta satel·lització. Cada cop amb més freqüència tinc notícia d’exemples concrets d’aquest fenómen. Si la societat civil té sentit és per la seva capacitat d’actuar i influir des del cos social, sense que això hagi d’implicar necessàriament la voluntat d’intervenir directament en la governació del país. Per això em sembla terrible la confusió entre la voluntat d’influir en el govern del país de la societat civil i la voluntat de, directament, governar el país. Quan es produeix aquesta confusió, el resultats gairebé sempre són perversos. I la senyora Guiteras diu que això no passa amb el Tercer Sector Social. Jo crec que sí passa. Possiblement no d’una forma majoritària, possiblement anecdòticament, possiblement no en una quantitat ni amb un abast desmesurat, però passa. I penso que darrerament passa més que abans. I per això ho dic. I estic disposat a acceptar que, tal com diu la seyora Guiteras, la majoria d’entitats del tercer sector social tenen clar el seu paper i els seus objectius i no cauen en aquesta confusió. D’acord. Però passa; poc o molt, passa. I ho denuncio.

Benvolguda senyora Guiteras, estem al mateix bàndol, no en tingui cap dubte. Constatar problemes i dificultats, fer crítiques, no implica desqualificar ni menystenir, sinó posar de relleu realitats que poden i necessiten millorar. Sóc un defensor a ultrança de la societat civil, i per això constato els problemes que, a parer meu, té. I jo treballo cada dia per tal que deixi de tenir-los. Suposo que igual que vostè.

Li agraeixo especialment el seu article. M’ha obligat a aprofundir en els meus arguments i, per tant, a enriquir-los. I no puc fer altra cosa que lloar la passió (que es desprèn de les seves paraules) amb què defensa les seves posicions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: