Variacions

Ni sóc un apocalíptic ni veig el món en risc imminent de desparició, però avui he presenciat una escena certament inquietant, d’aquelles que et fan pensar que alguna cosa no va. Al bell mig de la Rambla, just davant de l’Arts Santa Mònica, he ensopegat amb una gavina que s’estava cruspint un colom. El tenia atrapat entre les dues potes, amb les ales esteses, esclafades damunt del sòl, i l’esbudellava amb imponents cops de bec. Els turistes, que ja comencen a intuir el bon temps i que, per tant, van ocupant progressivament l’espai vital dels barcelonins, es miraven l’escena garratibats, i algun d’ells fins i tot feia fotos a la gavina mutant. Sang i plomes. Jo tampoc no he pogut evitar aturar-me uns instants per tafanejar, i confesso que amb algun grau remarcable de morbositat.

Però no ha estat aquesta la primera vegada que he presenciat l’activitat d’una gavina assassina. Recordo encara que la tardor passada, caminant per la Via Laietana, just en la confluència amb el carrer Junqueres, vaig veure una autèntica batalla aèria amb protagonistes anàlegs als d’avui. El trànsit estava aturat perquè els semàfors vermells havien imposat la seva llei, i una àmplia zona d’asfalt estava desocupada, deserta. Un colom volava baix, planant parsimoniós  damunt d’aquest tram de carrer. Sobtadament, una gavina sorgida qui sap d’on va caure damunt seu en picat, des  de gran alçada, i el va colpejar violentament. El colom va sortir rebotat, en mig d’un petit i fràgil núvol de plomes, i va caure damunt de l’asfalt. Ja a terra, va començar a moure’s penosament, però la gavina va repetir l’atac, ara de forma definitiva. Es va deixar caure just damunt del seu cos, esclafant-lo amb les urpes, i li va etzibar un fort cop de bec. Acte seguit el va engrapar fermament i va aixecar el vol tot enduent-se la presa.

Tenim gavines mutants, a Barcelona? Avui he mirat per damunt de la meva espatlla per veure si descobria entre la gentada de la Rambla el rostre sorneguer d’Alfred Hitchcock, no fos cas que el cineasta ressuscités i  arrossegués amb ell les seves paranoies ornitològiques.

En fi, tampoc no vull treure conclusions. De moment, em limito a mantenir-me bocabadat.  I començo a pensar en alguna mena de casc protector per creuar la Rambla i, si s’escau, la Via Laietana.

Pobres coloms. Tant de fàstic com ens fan en la seva misèria urbana, i encara els haurem de compadir. I les gavines?  Passaran de ser carronyeres a depredadores? Intentarà Jaume Roures filmar a Barcelona un remake dels Ocells de Hitchcock?