De teatre en teatre

De maneres de conèixer un país n’hi ha moltes. Però se m’acut que una d’especialment estimulant és a partir del seus teatres. Passejar-se per la geografia d’un territori per trepitjar la platea i l’escenari de les seves sales de teatre dóna una perspectiva certament diferent de la gent i de les seves circumstàncies. Allò que s’hi programa, però també la manera com es gestiona, el públic que omple la sala i la manera com es vesteix, l’entusiasme o el rebuig amb què reben els espectacles, l’antelació amb què s’adquireixen les entrades, la mena de grups que es formen per assistir a les funcions, si es sopa abans o després de la sessió, si pocs o molts (o cap) espectadors s’esperen a la sortida per atényer els actors i actrius… Tot axò explica el país i la seva gent.

La feina em duu a fer, sense proposar-m’ho, una mena de ruta pels espais de cultura del país, i això inclou els teatres. Divendres vaig visitar, a mig matí, el Teatre Municipal de Balaguer. El cap i casal de l’històric Comtat d’Urgell té vocació de capital cultural (a més d’administrativa) de la Noguera, i potser d’una mica més enllà, i és per això que l’activitat que gira al voltant del seu teatre planteja possibilitats de futur realment interessants. La política cultural del municipi ja la planejaran i gestionaran els seus responsables polítics i tècnics. Però, immersos en aquesta feina, sens dubte apassionant, potser no paren esment a detalls que el visitant ocasional pesca de revolada, i que formen part d’aquesta peculiar manera de conèixer un país que és la visita seriada dels seus teatres.

Els espectadors entren a la sala del Teatre Municipal de Balaguer pel bell mig de la platea, a través d’un accés que recorda la sortida dels túnels de vestidors de les pistes de bàsquet. Així, quan accedeixen a la sala, abans de veure fins i tot cap butaca, veuen l’escenari, en la tota la seva amplada. L’impacte és notable, la sensació de màgia segur que predisposa a veure i sentir coses especials, l’entrada en ambient és directa i sense transició, la immersió és completa i des del primer moment. Però un petit detall dóna més informació dels habituals de la sala que qualsevol estudi profund. La porta d’accés s’obre amb dos batents que tenen cadascun una finestreta en forma d’ull de bou. Entre aquestes portes i el hall hi ha una cortina que preserva la foscor necessària per a tot espectacle.  Però en un municipi petit com el de Balaguer la norma sagrada de no entrar a la sala un cop s’ha iniciat l’espectacle és de difícil compliment. A alguns veïns se’ls fa difícil entendre que no poden entrar dos minuts després de l’inici de la funció, quan ja han pagat l’entrada i tenint en compte que coneixen de “tota la vida” el personal de la taquilla i els ordenances que controlen l’accés. El cas és que en més d’un espectacle fins ben bé un quart d’hora després d’iniciar-se es podien veure projectats en mig de l’escenari dos feixos de llum directa, exactament els que entraven pels dos ulls de bou quan algun veí tocatardà entrava a la sala tant sí com no i per fer-ho feia còrrer inevitablement la cortina. La solució, és clar, consisteix bàsicament a educar el públic local en els hàbits teatrals per assegurar la seva puntualitat. I segur que algun dia ho aconseguiran. De moment, però, els dos ulls de bou estan tapats amb un adhesiu negre. Per si de cas.

I ahir vaig anar a veure un espectacle al nou Teatre Josep Maria de Sagarra, de Santa Coloma de Gramenet, després que aquesta mateixa setmana reobrís les portes després d’unes llargues obres de remodelació. Més de tres quartes parts de la sala es van omplir per veure la Bella dorment, de la companyia de ballet clàssic de David Campos. Hi havia adolescents, infants i famílies senceres, entre d’altes coses perquè la companyia és resident a la ciutat i realitza diveres activitats entre els escolars dels municipi. Tot un èxit, que es feia evident quan la claca incondicional i entregada des del primer moment aplaudia a destemps i llançava floretes al primer ballarí, que tenia a la butxaca la clientela femenina. Entre el públic hi havia algun veí que va accedir a la sala amb un parell de bosses de supermercat amb la compra acabada de fer, i les exclamacions admiratives, tant per la sala com per l’espectacle, eren de primera magnitud.

El país, la cultura, el teatre, la dansa, els espectadors i la gent no són només els de Barcelona, i les estratègies per posar tots i cadascun dels racons del territori en el centre exacte de l’interès públic han de ser múltiples i variades, i no n’hi ha cap de dolenta si a la fi tothom que en té ganes té la possibilitat de creuar les portes d’un teatre, i no hi ha fórmules dolentes si a la fi tothom que s’asseu en una butaca troba alguna cosa digna de ser aplaudida, alguna excusa suficient per obrir la boca ple d’admiració, algun pretext per engruixir i enriquir una mica més el seu univers particular. És per això que ens calen teatres a Balaguer i a Santa Coloma de Gramenet, i és també per això que la gent d’un i altre lloc, tan semblants i tan diferents a l’hora,  mereixen una bona oferta cultural a tocar de casa.

One Comment

Add yours →

  1. Hola Pep,

    El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dimarts 2 de març li ha tocat al teu. Ho pots veure aquí:

    http://www.3cat24.cat/blogs

    I aquí un llistat de tot el que hem recomanat des que vam començar el 9 d’octubre del 2008.

    http://www.3cat24.cat/noticia/326283

    Si tens cap problema o vols que no el destaquem, només ens ho has de dir. I si ens pots recomanar un altre blog en català que consideris bo, ho farem en nom teu.

    El teu ens el va recomanar en Xavier Cusell.

    A més, t’informem que promocionarem el teu blog a través de la nostra pàgina de Facebook (http://bit.ly/901MGm) i el nostre Twitter (http://twitter.com/elmeu3cat24)

    Salutacions,

    El meu 3cat24

    T’escrivim aquí als comentaris per que no he pogut trobar la teva adreça de correu electrònic.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: