Ego

Premis al marge (que ja és tenir marge, ja), la cerimònia dels Goya d’enguany es recordarà com la del retorn de Pedro Almodóvar a la festa dels acadèmics del cinema espanyol. Els mitjans expliquen avui la, de fet, cinematogràfica trama que va portar el director d’or del cinema peninsular a la cerimònia. Mantinguda la sorpresa en el més rigurós secret, l’home de la Manxa es va amagar en un hotel proper, en el qual es va registrar amb un nom fals, i amb la complicitat culpable dels organitzadors, va arribar d’incògnit a la sala i va aparèixer en el moment culminant de l’acte, deixant bocabadats fins i tot dels més íntims amics.

Ja està. El senyor Almodóvar ja se sent estimat altre cop,  i el mèrit se l’endú el president de l’invent, Àlex de la Iglesia. Sembla que aquest home, de figura contundent i expressió tan bonhomiosa com entremaliada, ha estat pesat fins a l’exasperació per convèncer el manxec i fer-lo pujar a l’aparador de l’star system hispànic.

En fi. Què voleu que us digui? Està bé que l’home més premiat del cinema estatal torni a formar part de la colla (la família, en diuen ells) dels professionals del cinema, i també està bé que Àlex de la Iglesia demostri en la seva actuació com a president de l’Acadèmia més sentit comú que els personatges de les seves pel·licules. Però a mi tant d’ego em cansa.

De fet, si ens ho mirem amb calma, les coses no han canviat tant respecte als darrers anys, perquè Almodóvar sempre ha estat una mica protagonista de la cerimònia dels Goya: l’absència és també un esdeveniment. Els comentaristes i fins i tot els presentadors de les gales no podien evitar al·ludir en un moment o altre, seriosament o barroerament, any darrera any, el director de les dones atacades dels nervis. No hi era mai, però era ben bé com si hi fos. Ben mirat, potser tot plegat no ha estat altra cosa que una magnífica estratègia de màrqueting. Que parlin de mi, encara que sigui bé, diu el tòpic. Que parlin de mi, encara que no hi sigui, podríem dir en aquest cas.

Però… perquè no hi assistia, aquest senyor, a la festassa? Perquè no l’estimen? Perquè no el voten? Perquè no li trien les pelis per anar als Òscar? Perquè pensa que la gent li té enveja pel seu èxit internacional? Perquè? És que potser no n’hi ha a dotzenes de directors que, com en el seu cas, no han tingut la sort de comptar amb el favor dels col·legues a l’hora de ser valorats? D’acord, d’acord… Almodóvar ha estat, probablement, el cineasta espanyol més reconegut internacionalment en els darrers temps, però obtenir durant uns anys els majors èxits no implica que hagi de tenir afalacs garantits a perpetuïtat. Són tan bones les seves pel·lícules d’ara? Segur que hi ha gustos i opinions per a totes les opcions possibles, però justament per això sembla propi d’una rebequeria de nen malcriat enfadar-se perquè no li posen una trona prou alta. 

Ara tothom el lloa i es fa creus que se l’hagi tractat tan injustament…. Injustament? No és un senyal d’arrogància negar-se a assistir a la cerimònia? Si és tant bo i tant reconeixement internacional té (certament, és així), com és que no està per damunt de petites merquineses i es comporta dignament, assistint de forma correcta i educada a un acte d’afirmació i promoció del cinema del qual forma part? No es podria interpretar la seva actitud com un menyspreu a la resta de la professió? No és producte del més antiquat divisme, això?

I, sobretot, què ha canviat aquest any respecte als anteriors? Perquè aquest any sí ha assistit a l’acte? L’única  novetat ha estat la insistència benintencionada d’Àlex de la Iglesia? Si és així, es demostra que la negativa a aparèixer a la festa era una determinació ben feble i d’escassa convicció. N’hi ha prou sent una mica pesat per tòrcer la voluntat d’un dels cineastes més importants de la història del cinema espanyol?

Buf. Trobo que ja porto massa estona i massa ratlles dedicades a aquest tema. I és que perdem els papers de forma escandalosa i babegem davant dels que tenen un pèl d’èxit. Els fem cas en tot, i tot el que diuen i fan ens sembla  simpàtic, interessant, atrevit, valuós i virtuós. Senyor Almodóvar, benvingut altre cop al xou. Però ara faci el favor de seure al pati de butaques i miri de passar desapercebut durant una estona. Ni que sigui per variar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: