De targeta en targeta

Que som ja en un món pautat per les tecnologies i conduït quotidianament per dotzenes de ginys que teòricament ens ofereixen immediatesa, comunicació i gestió en la distància, és una evidència. Però també ho és que tan ràpidament com incorporem novetats a la nostra vida diària, acumulem errors i imperfeccions que converteixen la teòrica comoditat de la tecnologia en camins sense sortida. Ho veiem cada dia i cada dia assumim amb normalitat disfuncions  que, de fet, ens compliquen l’existència. Aquí, un exemple.

Les targetes de crèdit, a banda de ser un risc per a les economies justetes que  tiren de veta, són suposadament la millor de les maneres per conduir-se  pel món. El diner electrònic, en déiem quan començaven a generalitzar-se.  Però algú sap perquè es fan malbé? Algú sap per quina raó dues targetes es  tornen inutilitzables el mateix dia, sense raó aparent? Avui m’ha passat. La màquina em diu que la banda magnètica és il·legible. Totes dues les vaig canviar fa cosa de mes i mig per la mateixa raó i ningú no em va saber dir perquè s’havien espatllat, atès que la seva vida teòrica no estava, ni de lluny, superada. Les endreço sempre en una fundeta que gentilment em va regalar  l’entitat financera, i tinc tota la cura del món a tractar-les amb delicadesa. Però tot l’amor que professo a aquests trossets de plàstic no és correspost. Així doncs, m’he  quedat peladet, sense un euro, en  mig del carrer. Sort que torno a casa en metro i que tinc una estupenda targeta 50/30  que em dona permís per viatjar sota terra tantes  vegades  com vulgui. Però introdueixo la targeteta a la  màquina… i se la  queda. La  màquina s’ha embussat. Busco algun empleat per mirar d’arreglar l’avaria… però no n’hi ha cap. La taquilla és buida i aquí no hi ha ningú que doni una solució. Ja em resigno a perdre la inversió que vaig fer la setmana passada per comprar la targeta i veig que no tindré altre remei que comprar-ne una altra  a  les  mastodòntiques màquines expenedores de bitllets (títols de viatge, en diuen) que ja s’han instal·lat a totes les estacions. Però no tinc efectiu. I les targetes de crèdit, tal com acabo de comprovar, tenen la banda magnètica inservible. I doncs? Me’n vaig a peu a casa, a pidolar-li algun bitllet a la meva dona? Calculo que del punt on sóc fins a casa, hauré de caminar…. posa-hi…. tres quarts d’hora. No. El meu estat de forma no m’ho permet. En canvi, el meu estat de forma serà suficient per saltar la barra metàl·lica d’accés a les  andanes del metro.

Gairebé tinc ganes  de trobar un empleat  de TMB que em demani el bitllet. Li explicaré, espero que en un estat d’indignació no excessivament fora de mida, el grau d’eficàcia del nou món tecnològic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: