Nit de lluna plena, la d’ahir, per veure Cesc Gelabert reinterpretant Gerhard Bohner al Teatre Lliure. Im (goldenen) Schnitt I / La secció (daurada) I. Una mica més de mitja entrada i un entusiasme desbordat per aplaudir el virtuosisme de Gelabert, que en aquest espectacle s’expressa minuciós i precís, detallista, suggerent. Sol damunt de l’escenari, es capaç d’atraure i deixar atrapat el focus de l’espectador, incapaç de desviar la mirada primer de les evolucions i circulacions del ballarí, i després de la minimalista expressió del seu cos, estàtic però en constant moviment. I mentre, Bach acompanya, pauta i senyala el camí. Quan sortim el temps és tan rúfol com ho ha estat tot el dia, el fred intens, el cel net de núvols, la lluna encara senyora de la foscor, damunt de Montjuïc. Calidesa a dintre, fredor a fora.
Deixa un comentari