El lloc de la cara

“Que quan ell s’acostava a la fugitiva li entrava per la boca l’ondulació de les anques, la fricció de les cuixes  nues sota el vestit, allí és el lloc de la cara d’un home, els ulls tancats i els llavis i la llengua dedicats delicats alimentar-se’n eternament, allí no passaria el temps desapareixeria el món allí no poden arribar els sorolls exteriors les orelles només senten la càlida pressió, per això més que per cap altra cosa ha sospirat, sospira, hi passaria la vida, hi moriria la cara submergida en la dolçor, perdut en el fons més fondo del misteri, qui no ha begut d’aquesta font sospira per tastar-la, qui n’ha begut tindrà encara més set, el caçador és víctima de la presa que fuig.”

Mira, Joan F. Els treballs perduts. Proa, 2005

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: