Altres coses de què parlar

Si percebem l’actualitat només com la transmeten els mitjans de comunicació correm el risc de perdre de vista una part substancial del nostre entorn. Igualment,  si les nostres prioritats són exclusivament les que estableix l’interès informatiu de diaris i teles, probablement perdrem l’oportunitat de dedicar energies mentals a  multitud de coses que valen la pena. És interessant, per tant, contrarrestar els efectes uniformitzadors dels mitjans proposant temes alternatius, com a mínim tan importants com  els que susciten els titulars i manta vegades de molta més transcendència. Per tant, ni que sigui per portar la contrària i segurament també per higiene mental, suggereixo que parlem de Vic sense pensar ni esmentar la polèmica jurídico-social que aquests darrers dies ha donat feina a opinadors i tertulians. Si hem de parlar de Vic… perquè no ens refereim una estona al magnífic teatre que s’hi està acabant de construir?

Divendres vaig tenir  l’oportunitat de visitar les obres del complex cultural l’Atlàntida de Vic, que inclourà un teatre, un auditori i una magnífica escola de música. A la fotografia hi podeu veure la maqueta del projecte, del qual n’és autor l’arquitecte Josep Llinàs, que els darrers temps acumula premis, elogis i lloances a cabaços. La inauguració es preveu per a la diada de Sant Jordi, i l’obra es troba en aquell moment de neguit en què es fa difícil imaginar que estarà acabada per a la data prevista. A la fi, diries que gràcies a un miracle, el dia de l’estrena tot és al seu lloc  i no res queda pendent. Segurament s’ha hagut d’escombrar alguna resta de runa sota l’estora precipitadament, amb tota probabilitat els darrers operaris han rematat la feina i han polit detalls la nit anterior i la brigada de neteja ha enllestit mitja hora abans d’iniciar l’acte, però quan es talla la cinta ningú no veu res que no sigui digne d’elogi i felicitacions.

Té alguna cosa de màgic poder visitar la platea d’un teatre quan tot just s’inicia la instal·lació de les butaques, quan estan fent la primera proba del teló d’acer tallafocs a la boca de l’escenari, quan tota la maquinària escènica és encara a la vista, amb els cargols fluixos i la fusta per polir, quan tiren cables des de la cabina de control, quan s’està instal·lant el taulell de les taquilles, quant t’expliquen el color, el tacte i la qualitat de la roba del teló que encara no corre davant del públic… 

Vic és a punt de guanyar una magnífica instal·lació per a la cultura, però més enllà de l’expressió artística que hi tindrà cabuda i que es projectarà al municipi i la comarca, alguna cosa més canviarà a la ciutat. Res no torna a ser el mateix en l’entorn immediat quan es posa en marxa un teatre, perquè és essencialment un espai de trobada en el qual passen multitud de coses, la majoria de les quals no tenen lloc a l’escenari i ni tan sols arriben a ser públiques.

En un teatre s’hi expliquen històries, s’hi coneix gent,  s’hi aprèn, s’hi discuteix, s’hi debat, s’hi riu, s’hi plora, s’hi barregen els colors, les formes i les idees, s’hi fan consensos, s’hi construeixen projectes, s’hi alimenta l’estòmac i l’esperit, s’hi estimulen els sentits, s’hi emprenya la gent, però també s’hi reconcilia, s’hi remouen les consciències, s’hi descobreixen contradiccions, s’hi troben els oposats, s’hi produeixen les majors casualitats i coincidències, s’hi guanyen diners i tot sovint se n’hi perden més del compte, s’hi enriqueix la ment, s’hi engreixa la il·lusió, s’hi inflen els egos, s’hi descobreix la humiltat, s’hi posa en evidència la vanitat, hi triomfa l’autenticitat, s’hi fan amics, s’hi desfan enemistats, s’hi viu i, sobretot, s’hi conviu.

Un teatre és un camp infinit d’oportunitats. Els vigatans, hagin nascut on hagin nascut, tindran d’aquí a ben poc la possibilitat d’aprofitar aquestes oportunitats. Quan parlem de Vic… perquè no parlem també d’aquestes oportunitats? En què serà diferent Vic l’endemà de la inauguració de  l’Atlàntida?

3 Comments

Add yours →

  1. ¿S’ompliran aquestes butaques de negres i musulmans? Pregunto.

    M'agrada

  2. I perquè no?

    M'agrada

  3. Josep Musach Puigbó 27 gener 2010 — 17:50

    Continuarà sent una ciutat acollidora i amb mès espais per la cultura.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: