Entre l’Ateneu i el CoNCA

És una evidència que l’Ateneu Barcelonès és, com molt pocs altres espais a Barcelona, un punt de trobada i relació habitual dels sectors intel·lectuals, polítics i culturals del país. El fet precís es demostra amb tossuda insistència, amb tanta freqüència com ho permet el nivell i l’abast dels actes que s ‘hi programen. El Tribuna Ateneu d’avui ha fet trobar novament l’actual Conseller de Cultura, Tresserres, i el seu antecessor, Mascarell. Ha propiciat la presència de representants de sectors artístics del país, entre els quals la dansa, les  arts visuals i el món escènic. S’han vist les cares alguns dels  dirigents dels equipaments  culturals més rellevants de la ciutat. Insignes representants del món literari hi han tret el nas. Hi havia editors, arquitectes, crítics, creadors de la més diversa espècie, algú que podríem incloure en la categoria dels pensadors, dirigents empresarials d’alta influència i representants qualificats de la societat civil. Hi era present la plana major del Departament de Cultura i una llista llarga de gestors culturals que ha inclòs una variada tipologia de professionals. Tot plegat, sota l’ull fiscalitzador de prop d’una quinzena d’informadors que cobrien l’acte per al mateix nombre de mitjans de comunicació. L’Ateneu ha congregat tota aquesta càrrega d’humanitat per donar la paraula a Francesc Guardans, president del CoNCA. 

Guardans ha donat mostra clara i precisa del seu estil. Amb to calmós, ritme tranquil i prudència extrema, ha desgranat la feina que ha fet i que aspira a fer el CoNCA. Ha sentat una bona llista de principis i normes de comportament ètic, ha explicat les intencions de l’Arts Council català, ha deixat clar que no donarà joc a les estridències però que tampoc cedirà a pressions fora de lloc i ha posat per damunt de moltes coses la voluntat d’escoltar, recollir parers i elevar la veu del món de la cultura a les instàncies, tan altes com calgui i es pugui, governamentals del país.

I ha entomat. En el torn de preguntes li han dit  que no transmetia suficient entusiasme. Li han dit que el CoNCA ha de comunicar més,  que ha de liderar opinió i ser prescriptor. Li han suggerit alguna direcció determinada per als ajuts als creadors, li han preguntat quines coses  vol canviar de l’actual CoNCA, construït pel Govern, i li han demanat fins a quin punt  la no interferència política serà certa i possible. I tot ho ha contestat.

La presentació del personatge ha estat a càrrec del notari López Burniol, impecable com sempre i avui fins i tot brillant quan ha explicat perquè la cultura és i ha de ser central en el desenvolupament i projectes de futur de la nostra societat. Oriol Bohigas, per la seva banda, ha puntejat les preguntes i respostes formulades amb intervencions que oscil·laven entre la murrieria i la inquisitòria punxeguda. Ha lloat, com sempre, l’activitat política, i s’ha preguntat perquè tan noble activitat ha de mantenir-se al marge de la cultura; ha qüestionat els diners que dedica el país a determinats sectors artístics i ha fet gala del seu natural escepticisme.

Entre l’Ateneu que estimo i el CoNCA que m’ocupa hi havia avui interseccions d’alta volada, coincidències  desitjables, contradiccions naturals i contrastos enriquidors. A la fi, l’Ateneu que m’estimo és també l’Ateneu que sorprèn, i el CoNCA que m’ocupa és també el CoNCA que interessa i apassiona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: