Voltant per la xarxa trobo casualment el seu bloc. Sense pretendre-ho, els veig deu segons a la tele. Em cau a les mans l’Enderrock i, és clar, en parlen. Faig un google i trobo el seu canal youtube, el myspace i quatre o cinc referències més a la xarxa. I entro al seu web, diuen que nou, en el qual han ordenat i mostren la gran quantitat de material que generen quotidianament. Fan un ús intel·ligent i múltiple dels recursos de la xarxa, en la qual viuen amb naturalitat. Decideixo tafanejar pel ciberespai i començo a llegir, sentir i veure elogis desmesurats, declaracions d’amor de crítics ferotges, propostes de fidelitat incondicional, adhesions freakys, relacions inversemblants de lloances, confessions d’enveja vergonyoses… persones humanes de la més diversa espècie i condició que claudiquen de tota resistència i cauen als seus peus, rendits a la genialitat. Uns diuen que fan cançó d’autor, d’altres parlen de música electrònica, n’hi ha que destaquen la seva ànima folk, algú els descriu com la millor banda catalana de pop indie… Si diuen que fan tot això, segurament no fan realment res de tot això. Jo no sé què fan ni tinc cap interès a posar-los una etiqueta, però m’agrada el que fan. Mireu, mireu.
Deixa un comentari