El Maresme a l’aparador

Segon dia de quarantena a casa per mirar de passar el refredat (o el que sigui). Avui he ensopegat amb la nova telenovel·la de TV3, La Riera. Com a producte televisiu, i posats a comparar, diria que no està malament. Ara bé, tenint en compte els estàndards de qualitat a la petita pantalla, tampoc no cal tirar cohets d’alegria. El cas és que la sèrie està pressumptament ambientada al Maresme. És aquest, per tant, un nou capítol de la peculiar voluntat integradora i de país de la nostra tele, que va repassant territoris catalans per tal que ningú no tingui la sensació que la glòria efímera dels mitjans passa pel costat de casa sense aturar-se. Sense ser exhaustiu, TV3 ja ha convertit en escenari de ficció de sobretaula el Poble Nou i el Sant Andreu de Barcelona, les vinyes del Penedès, la Girona dels secrets de família, una Manresa de tints literaris, un Sabadell aeronàutic, una Lleida de riota amb lo Cartanyà, la imperial i fracassada Tarraco dels romans, el Montseny amb una Breda camuflada a Ventdelplà… i ara el Maresme.

Però com es fa per ambientar una sèrie al Maresme? Per començar, el recurs més prototípic de la comarca, les rieres, donen nom al producte. A la capçalera de cada capítol hi veiem la platja i el far de Calella, el port d’Arenys, pescadors feinejant i vistes dionisíaques de cases amb piscina i jardí, envoltades de boscos de pineda, en una zona inidentificada, però prototípica de les urbanitzacions maresmenques dels potentats de la classe industrial catalana. A gairebé tots els capítols veiem un bocinet del passeig de Sant Pol de Mar i de tant en  tant una vista del front marítim del poble.

La idea de situar la trama al voltant d’un restaurant sembla rescatada de la nostrada santpolenca Ruscalleda (embolics  personals al marge, és clar). Per altra banda, la imatge familiar del grup protagonista sembla una fotografia fidel del país: dels tres fills, un segueix fidelment i amb responsabilitat el negoci familiar, un altre personifica el cràpula desastrós que tot ho espatlla i a les mans del qual tota herència seria balafiada, i el tercer campa pels propis interessos dedicat al negoci immobiliari de dubtosos mètodes (de fet, no són gens dubtosos: són directament delictius).

Parlar de trames urbanístiques està bé per descriure una comarca preciosa però colonitzada pel ciment, parlar de pesca fa de bon explicar, per molt que Arenys de Mar en sigui la única resta real a la comarca, i encara amb dificultats, i el títol La Riera és un homenatge al passat, ara que, després dels sistemàtics soterraments i camuflatges urbanístics, de riera gairebé només en queda la d’Arenys de Munt (que a la sèrie no hi apareix ni de casualitat).

Amb el generós ànim de col·laborar i suggerir als guionistres arguments que ajudin a explicar  millor el Maresme, se m’acut que algun protagonista destacat podria patir un greu accident a la carretera N-II, que algun altre fes tard a un casament perquè venia en el tren de rodalies que separa els pobles de la platja, i que algun jove personatge tingués un greu aldarull nocturn amb els turistes de barata i germànica procedència que fan estiu a Calella. I això són només quatre exemples formulats sense pensar-hi gaire.

En fi. Ja se sap que a les telesèries prima el marro, i penso que al Maresme hi ha material de primera per usar-lo.

Ah… i que a ningú se li ocorri criticar la comarca, que m’enfilo! Jo ho faig perquè sóc del país i hi tinc dret. De tothom és sabut que no hi ha terra millor al món que el Maresme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: