Els treballs perduts

“…senyors d’Albalat i comtes, els quals hi tenien temps era temps un dels casals més grans i més bells de tot València, un d’aquells que gentilment van hostatjar els altíssims nobles de Castella, els grans d’Espanya, amb ocasió de noces del seu rei Felip Tercer, de València el Segon, visita sobre la qual Mossèn Porcar, beneficiat de Sant Martí, va escriure al seu dietari que casi en totes les cases que estos Grans de Castellans han aposentat tots los aposientos han emmerdat, i això en tanta abundor i de tal manera que en anar-se’n els hostes hagueren de llogar homes per traure la merda i rascar-la, i era de tal qualitat i de tan intens impacte que entrà primer un home, i entrà un altre per ajudar a aquell i els dos restaren allí morts de la pudor i tot ho han derruït i casi fins a tots los panys de les portes han espanyat; i és ben ver que després n’han fetes moltes més, de rapinyes, però ja eren regulars, permanents i sota empara de la llei i força instituïda, i així mateix també és conegut com, passant el temps, el palau dels Sorell es va cremar, qui sap si per alt designi de purificació amb retard, i el seu lloc va ser ocupat per aquest mercadet, consideracions ben pròpies, aquestes o altres d’equivalents, de qui té al cor entre altres parts una part d’erudit i una altra de patriota,…”

Mira, Joan F. Els treballs perduts. Proa, 2005

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: