Metges i infermeres / metgesses i infermers

A l’enquesta que fa avui La Vanguardia (en aquest meravellós apartat de consulta diària a través d’internet que ja han incorporat tots els diaris del món, la característica més rellevant del qual és que no té cap mena de fiabilitat ni utilitat) a la seva secció “El contador”, es pregunta, literalmente, això: ¿Aprueba que las enfermeras hagan labores de médico? No tinc cap intenció a debatre ni opinar sobre la qüestió que motiva la consulta, però sí que faig notar el curiós ús del gènere que es fa en la pregunta. 

A La Vanguardia no li interessa saber si els seus lectors consideren que els infermers han de fer feina de metge; només s’ocupa de les infermeres. I, en canvi, tampoc no té cap interès a saber si els seus lectors consideren que les infermeres poden fer de metgesses; només s’ocupa de les tasques dels metges. La tria és curiosa. Si volen usar un terme genèric per referir-se als dos sexes, perquè no ho fan en els dos casos en femení (infermeres i metgesses) o en els dos casos en masculí (infermers i metges)? I si, per alguna raó que se m’escapa, volen, efectivament, distingir entre sexes (genères) en funció de la professió… perquè trien el femení per als/les infermers/es i el masculí per als/les metges/esses?

Consti que això del llenguatge políticament correcte pel que fa a l’ús del gènere, que obliga a escriure (tal com he fet jo en la darrera frase) les dues formes, en femení i masculí, amb barres o guions, em sembla una autèntica burrada. Però per la mateixa raó, em sembla absurd que en una mateixa frase s’usi un terme en un gènere per referir-se a la totalitat d’una professió i en l’altre gènere per referir-se a una altra professió. En fer-ho, identifiquen cadascuna de les professions només amb un gènere concret. I fa lleig, oi?

En tot cas, declaro la meva incondicional adhesió als infermers i a les metgesses. I no tinc ni la més lleugera idea de si els uns han de fer les feines dels altres, o no.

Acabo de rellegir aquest post i, francament, no sé si s’entén res. En fi… el meu avi, quan arribàvem a un punt mort d’una discussió interminable i ja estava tip de donar voltes al mateix assumpte sense treure’n l’aigua clara, matava el tema exclamant airadament: “Jo ja m’entenc!”.

I a una altra cosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: