Un discurs incòmode

A través d’una cadena de missatges m’arriba el document que adjunto al final d’aquest post, amb la intenció de difondre el discurs que el fotògraf i periodista Gervasio Sanchez va pronunciar quan li van lliurar el premi Ortega y Gasset 2008, que atorga El Pais. El guardó premia la fotografia que veieu aquí, al costat. En ella apareix la moçambiquenya Sofia Elface Fumo, greument mutilada, amb la seva filla Alia. Gervasio Sanchez manté un ferm compromís amb la pau mercès als nombrosos treballs realitzats en països assolats per la guerra i la misèria humana. A l’acte hi van assistir alts representants del Govern de l’Estat (o sigui, PSOE) i de l’ajuntament i la comunitat de Madrid (o sigui, PP), però el discurs d’acceptació del premi no va ser gens complaent amb ells, ja que va aprofitar per denunciar la industria d’armament espanyola, que nodreix d’instruments de mort les faccions que lluiten despietadament en molts dels països en què ha treballat Sanchez. El fotògraf i els seus col·legues van comprovar que el seu discurs no va tenir cap transcendència als mitjans de comunicació, i que ningú no es va fer ressó de les seves paraules. És per això que, amb la complicitat d’amics i altres professionals de la informació, es dediquen a difondre’l. Em sembla que una bona manera de començar l’any és donar una mica més de ressò a la denúncia de Gervasió Sanchez. Si us plau, llegiu el Discurso

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: