Variacions

-Tinc set d’aquesta aigua -va dir el petit príncep-, dóna-me’n…
I vaig entendre què havia estat buscant!
Vaig alçar la galleda fins als seus llavis. Va beure amb els ulls tancats. Tot era com una festa. Aquella aigua era molt més que un aliment. Havia nascut de la caminada sota les estrelles, del cant de la politja, de l’esforç dels meus braços. Era bona per al cor, com un regal. Quan jo era petit, la llum de l’arbre de Nadal, la música de la missa del gall, la dolçor dels somriures feien resplendir així el regal de Nadal que rebia.
-Els homes del teu país -va dir el petit príncep-, cultiven cinc mil roses en un sol jardí… i no hi troben el que busquen…
-No ho troben -vaig respondre…
-I en canvi el que busquen es podria trobar en una sola rosa o en una mica d’aigua…
-I tant… -vaig respondre.
I el petit príncep va afegir:
-Però els ulls són cecs. S’ha de buscar amb el cor.

De Saint-Exupéry, Antoine. El petit príncep. Traducció d’Anna i Enric Casassas. Salamandra, 2009