L’Avui d’El Punt

No hi ha dubte que la notícia cabdal del món de la comunicació dels darrers temps ha estat la compra del 100% de l’Avui per part d’Hermes Comunicació, l’editora del diari El Punt. La novetat, fins a  cert punt sorprenent, té interès per diverses raons, i se’m fa difícil decidir quina és més important. Sense ànim de fer un tractat sobre el tema, les citaré, però deixo anar per avançat que m’arriben crítiques obtuses que posen en evidència els prejudicis cap a les posicions catalanistes.

La primera cosa que em sembla destacable és que, possiblement per primera vegada a la seva història, l’operació de compra de l’Avui ha estat motivada per raons d’estratègia comercial, en clau de negoci. Els càlculs que han portat a prendre aquesta decisió poden ser, si voleu, dubtosos o discutibles, però en tot cas s’han basat en determinada estratègia comercial. I amb això el que vull dir és que les actuacions de reflotament anteriors havien estat concebudes com a operacions de salvament, destinades a preservar la dignitat d’un producte d’origen i vocació inequívocament nacional, la desaparició del qual era percebuda com a pèrdua, gairebé més pel valor sentimental i patriòtic (poseu-hi cometes, al segon adjectiu) que per la confiança certa en la seva viabilitat.

Destaco en segon lloc que les empreses salvadores d’operacions anteriors havien estat poc menys que empeses a embarcar-se en el projecte de reflotament del rotatiu, i tothom havia mirat cap a una altra banda quan es constatava els posicionaments ideològics teòrics, a  priori incompatibles, del diari i de les corporacions adquirents. Es respirava, com a mínim, poca fe en el projecte. La compra de l’Avui per part d’Hermes Comunicació, en canvi, és una operació perfectament congruent, a la vista dels plantejaments i posicionaments ideològics de la  cosa comprada i del comprador. Tot plegat, sembla més entenedor.

En tercer lloc, faig notar que tot fa preveure una estratègia econòmica radicalment diferent entre l’actual operació i les anteriors. Fins al moment els desembarcaments dels grups editors i dels equips directius en el diari venien acompanyats de focs d’artifici, amb grans inversions, canvis d’imatge, replantejaments estètics, reformes estructurals. És a dir, arribaven fent inversions i prometent l’oro i el moro. Els qui coneixem de prop El Punt, en canvi, sabem que l’empresa és poc donada a la retòrica i a les filigranes dialèctiques. La història econòmica de l’empresa es caracteritza per tocar de peus a terra d’una manera radical, per no estirar mai el braç més que la màniga i per fer quadrar els números a base de molt realisme i de polítiques de despesa que en ocasions han estat titllades fins i tot de gasives. Però que han donat resultat. És allò de gastar només el que tenim. I si tenim poc, gastem poc. I és també allò de plantejar sempre i únicament objectius assolibles amb relativa facilitat, per poder passar acte seguit a nous objectius, tant propers i realistes com els anteriors. Ja excusareu que les meves explicacions no constitueixin una gran desplegament de coneixements econòmics, però em sembla que la brillantor que perdo pel camí la guanyo en claredat.

En quart lloc, em voldria referir a la crítica fàcil i múltiple que ja he sentit per totes bandes. Diuen, en primer lloc, que El Punt i l’Avui són el mateix diari amb formes diferents. Els qui ho diuen probablement no llegeixen habitualment ni l’un ni l’altre. Els registres són completament diferents, tant de posicionament comunicatiu com d’enfoc de les informacions, i fins i tot lingüísticament presenten plantejaments diferents, en alguns aspectes fins i tot divergents. Els qui diuen que són la mateixa cosa el primer que han fet ha estat especular sobre la hipotètica fusió dels dos rotatius en una sola capçalera. Absurd. Ningú no compra una capçalera per eliminar-la acte seguit. A més, els estudis ens diuen que el públic objectiu d’un i altre diari és essencialment diferent. És a dir, que si les dues capçaleres mantenen el  seu posicionament actual, el que ha fet l’empresa propietària és sumar audiència. I si, com és d’esperar, acompanyen l’operació de compra d’alguna estratègia comercial determinada, fàcilment podrien aspirar a créixer una mica més enllà de la simple suma.

L’altra qüestió que fa pensar en una teòrica incongruència de la compra és el fet que els dos diaris tinguin posicions similars en la qüestió nacional. Fixeu-vos si som un país estrany que ens estranyem quan les coses són coherents. Ens sembla normal és que uns grups editors de tall emimentment conservador, nacionalment tous per no dir innocus, amb derivacions comercials que neguen directament el país,  comprin un diari consolidat en posicions sobiranistes. Això ens sembla normal, i en canvi, ens sorprenem quan una editora de posició nacionalment impecable i amb coherència a prova de bombes compra un diari sobiranista. Què és normal i què no ho és? Jo diria que els que diuen que l’operació de compra és poc congruent són, com a poc, poc  normals.

En fi. Podria extendre’m més, però tampoc no cal. Segueixo amb interès i un punt d’emoció l’evolució del nou projecte de l’Avui. I no perdo detall del seu nou posicionament comunicacional, al costat d’aquest curiós fenòmen que és El Punt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: