Variacions

El saT! Sant Andreu Teatre ha mostrat aquest cap de setmana dues produccions de la  companyia de dansa  sueca norrdans. La primera, en coproducció amb la Thomas Noone Dance, companyia acollida en residència al saT! des de 2005, amb dues peces (Could you take some of my weight…?, de Tero Saarinen,  i Sunday, again, de Jo Strömgren), la segona, presentant l’espectacle Gojorna, per a infants.

Les dues produccions expliquen perfectament la peculiar i exitosa proposta del saT!, que dedica dues de les seves tres línies de programació a la dansa i als anomenats espectacles familiars. La combinació és interessant, i barreja a parts iguals el risc, omplint el seu escenari de dansa contemporània, una disciplina en auge però encara amb un públic en construcció, i el treball de barri, imantant famílies senceres,  atretes al teatre a través del reclam infantil.

De fet, el magnífic espectacle presentat per norrdans i Thomas Noone Dance, dissabte va omplir una mica més de mitja sala amb un públic heterogeni, que a mi no em va semblar especialment avesat a la dansa, però que cobria la possible falta d’experiència amb la curiositat, sàviament despertada pels gestors del teatre. Més de quatre i cinc grups d’espectadors unien avis, fills i nets, situació més o menys habitual en els espectacles familiars, però fins a cert punt novedosa per al món de la dansa.

El saT! fa una bona, magnífica, feina en la creació de determinats públics i en la consolidació d’altres, unint en un mateix escenari disciplines diverses i, ara ho sabem, perfectament complementàries. No deixa de ser interessant que Sant Andreu esdevingui un pol i una referència per al món de la dansa, tan rica a casa nostra i tan faltada encara d’espais estables i continuats d’exhibició.