Per unes qüestions mèdiques que no venen al cas, avui tenia un parell de visites a resoldre entre les quals m’han quedat cosa de tres quarts d’hora morts, al centre de Barcelona, sense ocupació possible. I gràcies a aquesta circumstància imprevisible m’he permès un luxe del que, estrès merdós, feia moltes setmanes (mesos, diria) no gaudia: entrar en una llibreria sense objectiu precís, amb temps per endavant i sense una pressa peremptòria. L’objecte del meu desig ha estat la llibreria Bertrand, de la Rambla de Catalunya, en la qual no havia posat els peus des de la seva inauguració.
En fi, no tinc gran cosa a explicar sobre el tema, excepte que lamento no fer-ho amb més freqüència i que prometo solemnement que miraré d’invertir aquesta tendència incivilitzada a ignorar les llibreries a causa del treball. On anirem a parar!
Deixa un comentari