Menys per als que tenen poc

Som en època d’elaboració de pressupostos per a 2010, i si bé és cert que arreu es pateix la temuda i omnipresent crisi, són els ajuntaments els que s’enduen la pitjor part. No hi ha color polític que salvi la situació, i les retallades, més que dràstiques, resulten gairebé dramàtiques. No hi ha equilibri possible: les tisores passen arreu i no respecten àrea, programa ni projecte, per vital o essencial que a priori pugui resultar.  I si és així per als departaments que habitualment s’enduen la part del lleó dels pressupostos… com serà per als que gairebé sempre es queden amb les restes del xeflis? No hi ha paraules per descriure-ho: no hi ha restes. No es poden quedar ni tan sols les engrunes perquè no hi ha engrunes.

Van gotejant cada cop amb més freqüència (amenaça tormenta) les notícies sobre companyies i managements dedicats a les arts escèniques que veuen caure bolos lligats des de fa mesos. No es tracta d’actuacions emparaulades o mig compromeses: es tracta de contractes signats amb ajuntaments que cauen sense remissió. Com que les anul·lacions són a més de dos mesos vista (abasten tot el 2010), les companyies no veuen ni un duro del catxet, i el seu calendari anual d’actuacions es va carregant de buits que cada cop són més difícils d’omplir. Les programacions culturals als municipis seran migrades durant 2010, i les que es mantinguin posaran a l’ordre del dia el regateig i l’escamoteig de despeses que em temo molt que afectaran a la qualitat dels espectacles i probablement a la dignitat dels seus creadors i productors.

La setmana passada, d’altra banda, van començar a còrrer missatges de correu electrònic de professionals de les polítiques de joventut (amb especial incidència d’un grup de tècnics del Maresme), que veuen perillar l’objecte del seu treball. Es parla de retallades dels pressupostos de joventut del 50 per cent i fins i tot en algun cas del 100 per cent, amb la pràctica desaparició de l’àrea o regidoria de referència. Algunes veus comencen a parlar d’elevar una forta protesta pública per denunciar la situació.

I quina és la situació que cal denunciar? Que estem en crisi? Que els ingressos dels municipis s’han reduit dràsticament? Que el finançament municipal continua sent una assignatura pendent? No. Allò que cal denunciar és la miopia permanent dels qui passen les tisores, desafectes a les causes socials i culturals i aliens a la realitat dels àmbits de la gestió pública habitualment més ignorats. Una retallada percentual uniforme per a totes les àrees d’un municipi no afecta igual al departament d’urbanisme que al de joventut, no provoca els mateixos  mals en una regidoria de serveis que en una de cultura. Si les àrees que habitualment són més maltractades pel que fa a dotació pressupostària veuen rebaixes percentuals idèntiques a les de les àrees tracicionalent més ben dotades redueixen la seva capacitat real d’intervenció a la pura inoperància. Aquestes àrees pateixen un doble greuge, perquè no creixen en la mateixa proporció que la resta de les finances quan hi ha vaques grasses, i perquè se’ls aplica el rasclet amb precisió de cirurgià quan les vaques són magres, amb la mateixa intensitat que les àrees mes potents.

I val a dir que les polítiques que tenen a veure amb l’atenció directa a les persones, que intenten incidir en hàbits, en coneixement, en progrés i educació social, són d’estructura fràgil, i tots els guanys aconseguits al llarg d’anys de treball es poden ensorrar en pocs mesos de desatenció i falta de recursos.  El risc de fractura entre les finalitats teòriques d’aquestes àrees de treball i les seves capacitats reals d’aconseguir-les és altíssim a poc que siguin escapçades. Per tant, no és cert ni just que sigui necessari aplicar els mateixos percentatges de disminució pressupostària a totes les àrees de govern quan les finances apreten. La pessigada ha de ser més grossa (en números absoluts, però sobretot també en els percentatges) a les àrees que acumulen la major quantitat de recursos, i més suau en aquelles que són habitualment menystingudes i que gairebé sempre són també les que s’ocupen de matèries més fràgils i trencadisses.

Alerta amb els pressupostos de Joventut! Alerta amb els pressupostos de Cultura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: