Premis

Les cròniques dels diaris expliquen avui amb major o menor fortuna l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2009, ahir a l’Auditori Enric Granados de Lleida. A banda de la retransmissió en directe que en va fer Televisió de Catalunya, aquest vespre s’ha emès un trist resum de l’acte, en el qual no apareix ni un dels noms dels disset premiats i ni tan sols de les modalitats per les quals es concedien els guardons. Curiosa manera de donar suport al món de la cultura, mostrant els parlaments institucionals i oblidant els veritables protagonistes de l’esdeveniment. En qualsevol cas, l’acte fou elegant (malgrat les brometes de Queco Novell, el presentador), sobri (es va fer i es va dir tot el que s’havia de fer i dir sense estirabots), auster (cosa d’agrair en temps de crisi i d’escàndols financers) i àgil (qualitat difícil d’assolir en un “espectacle” amb disset premis, disset veredictes i disset discursets d’agraïment). Cal destacar, a més, que la majoria de premiats van dir coses realment interessants en els seus breus parlaments de rebuda del guardó, i això, a banda de demostrar l’encert de la tria, diu molt a favor del conjunt del sector cultural del país.

La majoria de cròniques ressalten també les referències a l’escàndol del Palau de la Música i recorden, amb poca o molta intensitat, l’anunciat canvi de presidència al CoNCA. Ara bé, allò de què no parlaran amb tota seguretat és del magnífic esforç i treball de l’equip de professionals que fa funcionar les màquines del CoNCA. Pràcticament mai no hi ha un record per als treballadors esforçats de la cultura, aquells que no veuen els seus cognoms als titulars però sense els quals els titulars es queden buits de contingut. Fins al dia d’avui no he vist en cap espai públic el reconeixement a la seva feina honesta i anònima que, al marge de polèmiques, fa que el CoNCA estigui treballant al màxim rendiment, amb innombrables projectes que veuran la llum a poc a poc i en el moment oportú, malgrat els imprevistos i malgrat els titulars. Ahir a la nit van donar una nova prova de professionalitat i, per tant, també de discreció, fent possible un acte tan important per al país. Als qui coneixen la seva feina no els calia aquesta prova; ells no fallen, ells sempre hi són, ells sempre garanteixen que la màquina rutlla. Em sento agraït i privilegiat per poder ser un d’ells. Si jo donés premis, serien tots per a ells, el millor equip.

One Comment

Add yours →

  1. És que no és per res, però tens el millor equip! (s’accepten pernils a la panera de nadal)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: