Signes positius

Durant el mes de setembre es produeixen alguns esdeveniments centrals d’això que d’un temps cap aquí anomenem sistema cultural català. Es tracta de cites que exploren i potencien els nexes entre la creació, el públic i el món econòmic des de la perspectiva dels sectors artístics. Del resultat d’aquests esdeveniments és possible extreure determinants signes que resulten útils per valorar la salut del sistema. Aquest cap de setmana, ja clausurat, han tingut lloc almenys dos d’aquests esdeveniments: el Mercat de la Música Viva de Vic  (MMVV) i l’Hangar Obert, posada en marxa de la temporada d’aquest Centre de Producció d’Arts Visuals barceloní.

En els dos casos, i per raons diferents, els signes detectables són positius. El dijous vaig tenir l’oportunitat de parlar amb la directora executiva del MMVV, Montse Portús, i també amb el director artístic, Lluís Puig. Tots dos m’explicaven que ja en el primer dia complet del mercat era possible diagnosticar un èxit. Sembla que la d’enguany ha estat l’edició amb un major nombre de professionals acreditats, i la Montse em deia que, de fet, dir que el MMVV s’ha consolidat és menystenir la seva vàlua real, ja que ara mateix és espai de referència d’aquesta mena d’esdeveniments a Europa. Vic comença a ser nexe entre el mercat llatinoamericà i l’europeu i és, per tant, porta d’entrada per a uns i altres amb la marca de la música mediterrània com a bandera útil.

Divendres a la tarda es va presentar l’Hangar Obert, i vaig poder visitar les seves instal·lacions, amb plena ocupació, com sempre, i amb la perspectiva d’unes obres que, si be seran llargues i complexes (com totes les obres, oi?), es convertiran en un punt d’ inflexió per a la confirmació del model d’equipament que representa Hangar i per a la seva projecció i creixement futur.

D’esdeveniments d’aquesta volada n’hi una llarga llista durant el mes de setembre, al marge de l’inici de la temporada dels grans equipaments, de manera que el MMVV i l’Hangar són només dos exemples concrets. Ni el sector de la música ni el de les arts visuals estan exempts de dificultats i problemàtiques ben complexes, igual que la resta de sectors, però sembla també clar que això que sona com a sistema cultural català té capacitat per generar, per la pròpia dinàmica, espais referencials que en són aparador i estímul de futur. Venint d’on venim en el camp de les polítiques culturals, sempre més desateses del que voldríem, sempre més precàries del que seria desitjable, no podem fer altra cosa que felicitar-nos per la bona salut i sanes perspectives d’aquests projectes. De feina en tenim per no acabar-la, però de moment tenim algun pilar en què sustentar-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: