El xou de Belbel

belbelDiuen tots els manuals de direcció (de qualsevol cosa) que és fonamental per a un projecte que els qui n’estan al capdavant transmetin entusiasme. No n’hi ha prou a creure en el projecte; cal fer partícips els altres d’aquesta creença i comunicar sinceritat. Un video de la presentació que ha fet avui Sergi Belbel de la nova temporada del TNC seria un bon material per mostrar a aprenents a directors (de qualsevol cosa) com es transmeten aquest entusiasme, aquesta creença, aquesta sinceritat.

Aquest vespre s’ha posat a rodar la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya amb un acte pensat per als seus espectadors, simple i planer, però eficaç. El director artístic del teatre, Sergi Belbel, ha enumerat i ha descrit breument però intensament tots i cadascun dels espectacles que s’hi veuran. Cada obra era la millor del món, cada una d’elles era la més recomanable, i totes sense excepció no podien quedar-se, de cap de les maneres, fora de l’agenda d’un espectador de teatre amb criteri. Aquesta és la versió de Belbel, és clar. En algun moment semblava que el director del TNC era, de fet, l’intèrpret d’un monòleg i que, per tant, assumia el paper d’un actor que havia de defensar un text.

I el remat del monòleg ha estat un venda pura i dura dels abonaments al teatre, carregat de bon humor i assumint el rol d’un comercial que ven porta a porta. La gràcia és que no intentava col·locar-nos enciclopèdies sinó entrades de teatre. I jo diria que n’ha col·locat unes quantes. Els espectadors, convençuts des d’abans d’entrar a la sala, han rigut de valent amb la interpretació del director i jo diria que s’ha posat la majoria a la butxaca, si és que ja no els hi tenia tots.

Els crítics valoraran la temporada i cadascun dels espectacles que s’hi han presentat. Temps hi haurà per destacar errors i encerts. Però al marge de les opinions sobre la seva feina, avui Belbel ha assumit el paper protagonista i l’ha defensat magistralment. És així com un director (de qualsevol cosa) ha d’explicar el seu projecte.

Em quedo, a més, amb dos detalls. Tant Belbel com el conseller Tresserras han destacat la fidelitat de l’espectador de teatre en temps de crisi. Quan hi ha pocs diners la tria de la despesa és delicada, però els números d’assistència de la passada temporada posen de relleu que el teatre figura en les primers posicions del rànquing de prioritats de molts catalans. Bones notícies. Que durin.

I paro atenció, a més, al projecte T6, que dota de companyia a sis dramaturgs joves (joveníssims) per tal que escriguin i dirigeixin al TNC. Aquest any, “Lluny de Nuuk”, de Pere Riera, “A mi no em diguis amor”, de Marta Buchaca, i “M de Mortal”, de Carles Mallol. I deixeu-me que digui (debilitat pobletana) que en el breu fragment que ens han ofert (tràiler, n’han dit els autors) d’aquest darrer espectacle, hi ha destacat amb la seva habitual eficàcia i personalitat Míriam Iscla (bé… de fet tots ho han fet bé, però és que la Míriam és del meu poble….).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: