Retorn al Mediterrani

cohen1Ocupa el centre de l’escenari amb el seu vestit fosc, tocat amb un barret negre d’ala que s’inclina lleugerament sobre la cella dreta. Estàtic en la seva posició, corba el cos endavant, ajunta els genolls i els flexiona lleugerament. A la mà dreta, el micròfon enganxat als llavis; a la mà esquerra, el polze senyala invariablement amunt, i la resta de dits es clouen tancant el puny o bé onegen cadenciosos seguint (o marcant) el ritme de la música. La seva veu profunda, cavernosa, ho amara tot, i sembla que mesuri amb precisió cada síl·laba que emet, mirant cap a terra, potser a la punta de les seves sabates lluents, punxegudes. Quan diu “allellujah” obre la mà dreta i tensa tots cinc dits cap amunt, aixeca el cap i la mirada cap al cel, negre profund, despoblat d’estels en aquesta nit ennuvolada de la Costa Brava.

 I s’ajup. Clava el genoll dret a terra, encongeix el cos lentament i recull les extremitats tot empetitint la seva figura. Al cap d’un instant també el genoll esquerra descansa sobre l’escenari. Desgrana els versos més intensos i sembla que necessiti la màxima tensió de tot el seu ésser per deixar-los anar, lliures i colpidors. Abaixa el cap, i des de les grades veiem només la rotllana negra del seu barret, el rostre ocult, buscant el pit, aproximant-se als genolls. “I’m your man”, diu (canta) quan torna a mirar el públic directament.

 I s’alça sobtadament fent dues passes àgils enrera. Separa les cames i es planta ferm al mig de l’escenari, mira de cara i fa un gest… riu? “The famous raincoat!” coregen els seus músics, i una onada d’entusiasme l’envolta. Ara… balla? Una passa a la dreta, una altra a l’esquerra. L’economia de moviments i gestos es trenca breument i el seu cos oneja a una banda i altra. Però és només un instant. Torna la reclosió, uneix els colzes a les seves costelles, envolta el micròfon amb les dues mans i gairebé diries que també amb el seu rostre.

 “It’s closing time”, ha cantat i repetit. S’agenolla davant de Javier Mas i ens diu que és el seu músic de Barcelona; una sola peça ell, la bandurria, el llaüt i l’arxillaüt. Amb Mas ha retrobat les arrels mediterrànies que són en l’origen de la seva inspiració. Ara, agafat de la mà del mite internacional de la cançó d’autor, descobrim l’excepcionalitat d’aquest músic nascut a Saragossa i que sorpresivament ha donat una sonoritat inèdita a aquests temes ja clàssics, llegat universal de la música moderna. Però no oblida ningú; es gira i presenta tots i cadascun dels músics, dedicant-los elogis i bromes. Es treu el barret amb la dreta, el prem contra el pit i escolta reverencial el “solo” que, un a un, van desgranant.

 La veu de Leonard Cohen no ha perdut gens de profunditat, i encara ens fa extremir quan canta-diu-recita-explica les seves cançons-poemes-històries-reflexions. Tres hores de concert als seus 75 anys no són poca cosa, i es percep en tot moment la voluntat d’agradar, de ser amable, gentil, generós. Tal com va dir explícitament en començar el concert, ell i la seva banda volen donar tot el que tenen. I en acabar, en canvi, ens deia, irònic, mentre cantava, “good evening, my darling. I hope you satisfied tonight”.

 Va ser probablement, un dels concerts més complets, llargs i intensos de la particular història del festival dels jardins de Cap Roig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: