Feia anys que no havien estat tanta estona tan a prop. Feia anys que no s’havien dit tantes coses sense dir-les. I quan es van mirar, abans de dir-se adéu, van tenir la sensació que ja no se’ls presentaria cap més oportunitat. I que no s’ho havien dit tot. Encara que no sabien cap paraula que digués tot el que sentien. Eren els hereus d’un temps de por i de dubtes. Arrencats dels somnis per la realitat, havien hagut d’esbandir, sense fer soroll, sentiments instal·lats des de feia molt, amb el convenciment que ja era tard per recuperar-los. Però tirarien endavant. No podien fer com els seus pares, que havien emprenyorat la llibertat dels fills per sobreviure.
Acàntara, Sílvia. Olor de Colònia. Edicions de 1984, 2009.
Deixa un comentari