Amor a distància

Ahir em van explicar el cas d’una parella que s’ha casat per poders, a distància. Es tracta d’un noi britànic i d’una noia japonesa. Ella va estudiar durant tot un any a Londres i allí es van conèixer i es va iniciar l’idil·li. Esgotats els estudis i els recursos econòmics, la noia va tornar a llur país. El britànic no s’hi va conformar i es va empescar una ocupació temporal transoceànica per fer cap al Japó. Quatre mesos d’estada al país del sol naixent i la tendra història d’amor es va confirmar.

Però la riquesa no és tampoc un atribut del britànic, de manera que va haver de tornar més aviat que tard. Això sí, tan convençuts van quedar del mutu enamorament que van pactar un casament a distància. Es tractava d’assegurar que hi hauria un lligam que quedaria més enllà dels inconvenients materials. Cadascú a casa seva, van tramitar el casament. No em pregunteu pas com es gestiona jurídicament tal cosa. El cas és que ara aquesta parella està legalment unida i físicament separada. S’expliquen la vida i es fan petons a distància a través de videoconferències o alguna cosa així, fent un ús necessàriament creatiu d’internet.

Diu que no tenen plans gaire concrets. Ell ho té difícil per anar al Japó. Ella ho té fatal per venir cap a Europa. Però de moment s’hi conformen i fan escapades turístico-amoroses. Com que no els ha tocat la loteria i les possibilitats econòmiques continuen sent limitades, no crec pas que puguin tenir un ritme de viatges prou engrescador com per  mantenir la tensió amorosa mínima requerida per a tota parella de gustos i pulsions normals. A mi em costa trobar-li la gràcia a la relació, tot i que no em tanco a originalitats.  Tendeixo a pensar que si no hi ha un canvi sobtat de residència d’un dels dos, la cosa tendirà a l’apagada emocional i, és clar, a un divorci també a distància. 

Però tanta excepcionalitat bé podria portar-nos a algun desenllanç inesperat, oi? Miraré de seguir-li la pista a la història,  i si els propers capítols són explicables ja els penjaré en aquest bloc. Us mantindré informats.

One Comment

Add yours →

  1. El noi convenç a un periodista i esdevé notícia. Visita les teles, li proposen d’escriure-li un llibre que es ven amb el suficient impacte per poder anar al Japó i començar una vida matrimonial amb certes garanties materials. Nou mesos més tard es divorcien, però ja no hi ha ningú que vulgui publicar la radiografia d’un fracàs.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: