Jo pensava que…

Jo creia que l’endemà el cel seria més net que mai i que el sol lluiria resplendent, que la gent sortiria al carrer cantant i ballant, que els cotxes s’aturarien en els passos de peatons i que el metro seria gratis. Pensava que els forners repartirien llonguets, que la urbana no posaria multes i que les floristes de la Rambla regalarien clavells per a tothom. M’havia imaginat una ciutat sense embussos, uns autobusos puntuals  amb uns xofers que conduirien suaument. Creia, de debó, que els cambrers parlarien en català amb independència d’on haguessin nascut, que no hi hauria cap avaria als trens de rodalies i que arribaria a l’estació de Sants, en l’AVE, una delegació de ciutadans d’arreu d’Espanya per agrair als catalans la nostra aportació solidària a la riquesa de l’Estat. Aventurava l’anunci d’un referèndum sobre la independència de Catalunya i l’abdicació dels reis d’Espanya, veia la plaça de Sant Jaume plena de gent somrient i amable, marroquins, xinesos, colombians i romanesos fosos en una abraçada oceànica…. Pensava, ja veieu quina ximpleria, que l’endemà que fos anunciat l’acord sobre el finançament, el món (aquest tros de món, com a mínim) seria una mica diferent. Però, tot i que m’hi fixo i m’hi esforço, ho veig tot, si fa no fa, igual que ahir. Ves que no sigui culpa meva.

One Comment

Add yours →

  1. Pep, com va dir l’Oscar Wilde, “El món és una obra de teatre mediocre amb un repartiment lamentable”, i en aquest racó de món més.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: