El Crexells es reinventa

Joan_Francesc_Mira_2_El cap de comunicació de l’Ateneu Barcelonès, en Dani Coromines, m’ha renyat. Diu que no he escrit res en aquesta bitàcola sobre el desenllaç del nou premi Crexells de Novel·la. Té raó. Com a excusa, és clar, puc dir que tinc molta feina, poc temps i limitades capacitats de concentració un cop m’assec davant de l’ordinador a casa. Però mal ateneista seré si no faig alguna referència a aquest magnífic projecte, central en l’actual moment de l’Ateneu. Som-hi, doncs.

La primera cosa que cal dir és que estic plenament d’acord amb el verdicte final dels socis de l’Ateneu. De les tres novel·les seleccionades pel jurat i finalment valorades pels lectors ateneistes, El professor d’història, de Joan Francesc Mira, em sembla la millor amb claredat. I no pas en demèrit de les altres dues. Anna Carreras apunta maneres i és agosarada en el seu plantejament literari, i Ramon Erra construeix amb habilitat un petit univers literari al voltant del fil argumental de la seva història. De fet, la tria d’aquestes tres obres és una mostra més de l’encert del nou model en l’atorgament del Premi Crexells. El jurat té l’oportunitat de posar damunt de la taula les que considera tres millors novel·les de l’any anterior, i el fet que la tria sigui plural permet destacar valors literaris i capacitats artístiques diferents i, perquè no, fins i tot contraposades. És enriquidor des del punt de vista del receptor o lector potencial, perquè obté una proposta panoràmica i fins i tot amb valor descriptiu del moment literari del país.

Però per a mi el gran encert del premi és justament la segona part, el seu desenllaç. Les tres novel·les es proposen com les millors (i diria que amb això ja tenen premi, ni que sigui pel que fa al reconeixement públic), i s’anima tothom a llegir-les, amb la impagable oportunitat per als socis de l’Ateneu de convertir-se també en jurat. És a dir, que es proposa al lector que faci ús del seu criteri, que valori, que reflexioni sobre el que ha llegit i que contrasti virtuts i defectes. És una extraordinària mesura de foment de la lectura. Li diem al lector que té damunt de la taules les tres millors novel·les del moment i li suggerim que les llegeixi. Ho avala l’Ateneu Barcelonès, a través del seu jurat.

Més de 300 socis ateneistes han votat i, per tant, sabem que més de 300 socis ateneistes han llegit, en principi, les tres obres. He sentit a dir a algú que això no suposa ni el 10 per cent dels socis de l’Ateneu i que, per tant, el bagatge és pobre. El qui afirma això coneix poc les xifres i els hàbits lectors del país. A mi em sembla extraordinari poder afirmar que en el període de tres mesos, més de 300 persones han llegit, com a mínim, tres novel·les de gran qualitat.

Cal tenir en compte, a més, que les xifres que coneixem són les dels lectors ateneistes, perquè el dret a votar està limitat als socis d’aquesta entitat. De manera que és probable que molts altres lectors, imbuits per la campanya de difusió i d’activitats realitzada al voltant dels tres llibres, els hagin llegit també. Tots tres, dos o un. Però no s’acaben aquí les virtuts: el nou Premi Ateneu regala a les editorials una segona campanya de difusió per als tres llibres. Durant mes de tres mesos es mostren públicament en un espai publicitari de privilegi (l’entrada de carruatges de l’Ateneu), es realitzen no menys d’una dotzena d’actes de difusió, de reflexió o de crítica sobre els llibres, i es dona un nou espai de protagonisme als tres autors. Les editorials haurien, també, de sentir-se agraïdes a aquest nou format de premi.

I per rematar, el nou model del Crexells ofereix al país una nova festa literària. La idea d’organitzar una revetlla literària (la vetlla de la revetlla de Sant Joan) és feliç i brillant. El jardí de l’Ateneu es va omplir de gom a gom per parlar de llibres, i s’hi van trobar lectors de peu pla amb escriptors, editors i personatges del món literari amb tota mena de pelatge.

Aquesta ha sigut només la primera edició del nou model. A poc que s’hi insisteixi, per tant, en futures edicions hi haurà més lectors, més votants, més repercussió pública i més protagonisme de la nova festa literària. L’Ateneu continua tenint un paper rellevant en el món de la cultura, no només pel pòsit de la història, sinó també i sobretot, per la seva vitualitat actual i per la seva capacitat extraordinària de reinventar-se a si mateix. Felicitats i l’enhorabona als organitzadors de l’esdeveniment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: