Adéu al palau

porcelDurant el darrer terç del segle XVIII Francesc Pla, conegut com el Vigatà, va pintar els frescos del Palau Moja que ahir van presidir l’adéu a Baltasar Porcel. Uns metres Rambla amunt, els sostres d’un altre palau, el de Savassona, són suport també per a l’obra pictòrica de l’autor més destacable del barroc català, i senyoregen la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, que reserva espai d’honor per als llibres de l’autor mallorquí, així com per a les obres de la pràctica totalitat de literats que ahir van passar, en una desfilada interminable, davant del seu fèretre. La contenció es barrejava amb l’admiració i amb les opinions de tots colors sobre la personalitat, la trajectòria i l’obra del mallorquí.  I les tertúlies s’hi van desencadenar sense aturador, tan nombroses com inevitables, improvisades al peu del palau, al carrer Portaferrissa, a mig pujar o baixar de l’escala noble, amb la màxima discreció, en el mateix Saló del Vigatà o en algun passadís o saleta de les laberíntiques interioritats de l’edifici.

El vicepresident Manuel Forcano va encapçalar la delegació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), acompanyat dels seus consellers Francesc Guardans, Marta Oliveres i Jordi Coca, i del seu director, autor d’aquestes lletres. Més tard hi feu cap el president del CoNCA, Xavier Bru de Sala.

Al llindar del palau, topem amb Xavier Trias i Jaume Ciurana, homes forts de CiU a l’Ajuntament de Barcelona. Comentaris de circumstàncies, i Trias que destaca que, mal per mal, el desenllaç de la dolència fou prou ràpid.  Ja a la planta noble de l’edifici, Manuel Cuyàs, la ploma més incisiva i divertida d’El Punt, està envoltat de braços que se li atansen per estrènyer-li la mà. Em cedeix un instant per prèmer la meva i em recorda el compromís encara no cobert d’un cafè llarg i distès per explicar-li què és això del CoNCA.

Sota la mirada de les pintures del Vigatà m’atanso lent i cerimoniós  al fèretre, li dedico uns instants en silenci i giro cua, incòmode i maldestre en aquesta mena de situacions. Al costat dels membres del CoNCA, dono el condol a la vídua, Àngels Roque, just quan veig que entra José Manuel Lara. La seva figura imponent atrau totes les mirades ràpidament, i navegant pel complicat mapa de circulacions del salò creuen per davant meu per atansar-s’hi Josep Maria Castellet i Fèlix Fiera. Uns instants de solitud en mig de la multitud, les mans creuades i la mirada passejant distreta per l’estança. Veig Jordi Porta, president d’Òmnium, i uns metres més enllà, el seu assessor Jordi Arcarons. M’hi atanso i canviem quatre frases.

Em reclamen perquè el grup CoNCA conversa amb el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserres, que actua com a amfitrió de la capella ardent. Paraules amables, com sempre i per norma amb el Conseller. Quan marxem, passem per davant de Sebastià Alzamora, que atén els mitjans.

Sortim a la Rambla i l’enfilem cap avall, per tornar a les nostres obligacions al CoNCA. El primer que fem es treure’ns les americanes; la calor es sufocant. La vida oneja Rambles avall, malgrat tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: