Billie Jean entre boires

billie-jean-jackson_lJa és significatiu que hagi hagut de morir per tal que fossim capaços de recordar la part brillant i potser exemplar de la seva història. Al marge de la morbositat i el circ mediàtic que envolta les circumstàncies de la seva mort, aquests dies sentim a tothora la música de Michael Jackson, i tothom s’esforça a explicar que fou referent per a més d’una generació de joves i adolescents, coronat rei del pop, títol sobirà que va deixar vacant quan la seva vida va entrar en una deriva patètica.

Només ara que és mort i que ens deixem vèncer pel sentimentalisme mediàtic recordem que nosaltres també vam cantar les seves cançons, vam imitar les seves passes de ball i ens vam rendir a la revolució musical que va protagonitzar. Vam renegar d’ell quan va convertir la seva vida en una història de despropòsits i el seu aspecte en una caricatura grotesca. Vam arribar a oblidar que durant una bona pila d’anys va acompanyar les nostres aventures adolescents de descoberta i recerca de diversió. I només ara, que ja no hi ha perill que el seu exemple demencial ens contamini, ens atrevim a recordar que, efectivament, el vam convertir en un ídol indiscutit.

Gràcies a internet hem recopilat novament les seves cançons i hem vist altre cop els seus videoclips, avui gastats de tant projectats com han estat, però que tots vam reconèixer com a revolucionaris. I és gràcies a la xarxa que aquest cap de setmana, mentre pujàvem i baixàvem d’una petita vall d’Osona, a prop de Santa Maria de Corcó, sentíem al cotxe un CD amb una recopilació dels ritmes que eren bandera de les nostres primeres nits destralejades entre discoteca i discoteca. Creuàvem les boires osonenques i saltàvem dintre del cotxe mentre sentíem l’omnipresent Thriller, i reconeixíem en Billie Jean el tema que per a la nostra colla va ser gairebé un himne. I els  nens, que sentien per primera vegada aquestes cançons, se sorprenien de veure’ns estranyament sobreexcitats. Ara descobreixen, curiosament, que aquests pares seus tenen una vida antiga, misteriosa, plena de sorpreses, anterior a la seva memòria. I nosaltres també; també ens sorprenem quan un sobtat estímul activa un ressort ocult que crèiem definitivament oblidat o eliminat. I encara més ens sorprenem quan pensem que el personatge que ens va fer vibrar i excitar quan erem adolescents es va convertir en aquella mena de monstre que primer denigràvem i que ara, ja mort, compadim amb un estrany sentiment que balla entre la nostàlgia i la perplexitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: