Cabana i amics

Poridiners350Gairebé s’exaltava Francesc Cabana quan explicava que els catalans omitim obstinadament la que probablement és la nostra major història d’èxit: l’economia. Per recordar èxits polítics ens hem de remuntar pràcticament a Jaume I, i en canvi tenim un recorregut brillant, sorprenent, de primeríssima fila, en allò que respecta a l’economia. La nostra història recent i encara l’actualitat més rabiosa expliquen fenòmens econòmics exemplars no només en el marc d’aquesta Espanya del “vol i dol” sinó exportables com a bones pràctiques arreu del món. Ho va dir el passat dia 4 de juny a l’Ateneu, durant la presentació de Por i diners, tercer llibre de la serie que ressegueix la història econòmica catalana recent novel·lant les experiències vitals d’empresaris ficticis però perfectament assumibles en la seva versemblança.

Cabana sent passió per la història i per l’economia, però la suma de totes dues passions no arriba a la meitat de l’entusiasme que se li endevina al rostre, a l’expressió i a les paraules quan parla de Catalunya. Sempre explica que té voluntat divulgativa amb les seves obres, però mai no pot ocultar un esperit reivindicatiu. Reivindica el seu país, al cap i a la fi. Per això és un plaer llegir-lo. Però els qui alguna vegada hem tingut l’oportunitat de sentir-lo en la distància curta sabem que és infinitament major el plaer de sentir-lo parlar.

El dia de la presentació del seu llibre, a l’Ateneu, el vam sentir després de Lluís Foix, que es va encarregar de fer-li els honors en aquell acte. En el seu parlament Foix va adobar el període històric que explica Cabana en el seu llibre amb reflexions al voltant dels fets internacionals contemporanis. La veritat és que la seva intervenció va ser tan llarga i tan intensa que molts vam pensar que Foix hauria de posar-se a escriure immediatament per explicar damunt del paper i darrera de la portada d’un llibre totes aquelles idees i experiències. De fet, asseure Foix i Cabana en una mateixa taula, demanar-los que parlin i preparar-los un auditori predisposat a escoltar-los amb delectança és arriscat: correm el risc que l’acte no acabi mai.

Tot plegat va tenir a estones l’aire d’una trobada casolana, salpebrada amb espurnes d’enginy  intel·lectual de la millor collita i, també cal dir-ho, amb un punt d’autocomplaença en el propi recorregut dels dos personatges.

Va ser curiós comprovar que molts dels assistents a l’acte ja havien llegit el llibre de Cabana, de manera que, des del seu punt de vista, no assistien pas a la presentació d’una nova obra, sinó a la celebració d’una admiració que en la majoria dels casos ja ve de lluny. Quan vaig saludar a Cabana al final de l’acte el vaig felicitar per l’èxit d’afluència, però ell, donant nova mostra de la seva proverbial humiltat em va dir que tot plegat eren només “una colla d’amics”. Sí senyor, té raó. Cabana té l’especial virtut de convertir els seus lectors en amics, fins i tot en el cas que mai no hi hagin creuat cap paraula directament.

En fi. M’agrada formar part d’aqueta legió d’amics de Cabana. Per a ell la meva admiració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: